En Puigdemont lamenta trobar-ne a faltar en la visió política espanyola, i no és poca falta, perquè el sufix –isme deu ser un dels de més rendiment de tot elLlegir

És un animal endèmic de l’hàbitat burocràtic: el conjuguen jutges, fiscals, advocats i polítics. I, per extensió, periodistes, en el paper de corretja de transmissió del poder. Sentim a l’informatiuLlegir

No fa gaires setmanes vaig tenir ocasió de perorar una mica sobre la fascinació de l’hac intercalada, a propòsit del terme cohesió, atractiu que al meu parer es deu aLlegir

“Propostes més o menys fermes d’una nova cara (8 lletres)”. Les definicions crucigramístiques de vegades tenen la virtut de desdramatitzar situacions que ens resulten insostenibles. Una mena de teràpia lúdica.Llegir

La llista de termes del conflicte, que ja s’acosta al centenar i mig de mots, conté expressions de notable duresa formal, obusos verbals de consideració. Però, curiosament, no hi haLlegir

L’expressió ‘fracàs sonor’ que el president Puigdemont va fer servir per qualificar la negociació fallida dels partits espanyols és el contrari exacte de la que solem fer servir per explicarLlegir

Realment el serial del procés ha de ser un veritable passatemps per a qui se’l pugui mirar sense implicar-s’hi emocionalment. Si nosaltres llegíssim al diari una aventi semblant que passés,Llegir

Oh, quines ganes que tenia de fer aquest mot! I això que d’ocasions no n’han faltat, perquè és un d’aquells tòtems contemporanis de què la politicalla se serveix a tortLlegir

Tots sabem molt bé què és una fòbia però no la definim de la mateixa manera. L’un et dirà que és tenir-li mania a una cosa, l’altre que ràbia, l’altreLlegir

La confusió entre caixa i capsa és d’aquelles que fan les delícies dels mestretites: com que, amb la paranoia de mirar de dir-ho bé, cada dia tenim menys clar siLlegir

Avui ho farem com si fos un joc de pistes, això. Perquè la descoberta s’ho val. Sabeu com es diu, oi, el segon dit de la mà, el que serveixLlegir

L’embolcall retòric que acompanya el poder té per objectiu acollonir el poble, recordar-li sa posició d’inferioritat, no fos cas que un dia se li acudís fer la revolució i començarLlegir

Mentre no arriben les plantofades de debò, continuen les verbals. Si no fa gaire els diputats del PP acusaven Anna Gabriel de tractar de subnormal un dels seus hooligans, araLlegir

Alguna mena de justícia còsmica o poètica hi ha d’haver en l’atzar que ha unit dos mots tan distants en un episodi del conflicte. Distants etimològicament parlant; no pas enLlegir

Deunostrosenyor premia la tenacitat i la constància, i avui us en daré una prova. Aquesta setmana, entre les quatre o cinc opcions que tenia per disseccionar (el procés no paraLlegir

Hi ha mots que són com selfies. Que retraten més qui els fa servir que no pas la cosa o persona que designen. Aquests dies passats de foc creuat entreLlegir

Sentia empoderaments per tot arreu i no sabia què era el que em grinyolava, però el cert és que em causava un xerric a l’orella. Vaig pensar ‘és clar, ésLlegir

Paradoxes de la vida: cosa deu ser un dels mots més polisèmics del nostre repertori (el fem servir per referir-nos a una pila de… coses), i en canvi no téLlegir