Sentir-me ple perquè tot agafa sentit en compartir-ho amb tu, això és el que em passa… Quan la quotidianitat esdevé virtut perquè d’ella hi reneix una font d’afecte, això ésLlegir

De tots els mots tòtem que conformen la punta de la piràmide d’un idioma, aquells dels quals no es pot prescindir (que no són gaires: aquí hem vist, per exemple,Llegir

L’amistat és una mà estesa, un somriure que t’anima, una mirada que et comprèn, una llàgrima que s’uneix al teu dolor i una paraula que diu aquí estic. És forjarLlegir

Estic bloquejat perquè no m’ho esperava… Estic bloquejat perquè me’n adono que, amb quasi bé quaranta anys, les coses semblen estar igual. Estic bloquejat perquè estic trist… Estic trist deLlegir

Un parany verbal freqüent en l’àmbit dels jocs de paraules consisteix a aprofitar la polisèmia del terme viola, que designa tant la 3ª persona del present d’indicatiu del verb violarLlegir

Si més no, a la meva bibliografia. Perquè llegint el llibre Arrossos d’en Quim Marquès, que acaba de publicar Cossetània Edicions, em salta a la vista i al cervell unaLlegir

Porto dies donant voltes i més voltes a aquest concepte: respecte. Va començar per una reflexió política, ha seguit per una de més personal i ha acabat (de moment) ambLlegir

Matrix és el títol d’una pel·lícula de ciència ficció, d’una societat robotitzada, que mitjançant algoritmes d’intel·ligència artificial, manté esclavitzats als éssers humans. Podria ser considerada com una visió prèvia, queLlegir

L’amor en una edat madura o en una edat avançada és un amor que deu i pot, per descomptat, ser com l’amor dels 20 anys. Per descomptat que segueix existintLlegir

Entenc perfectament que Andorra no es pugui pronunciar oberta i sincerament, d’una forma oficial, davant la situació que s’està vivint al Regne d’Espanya respecte al conflicte català. Entenc que elLlegir

Avui començo amb un parèntesi per decebre els qui m’havien demanat de disseccionar tumultuós: no solament no té gaire interès filològic (del llatí tumere, ‘estar inflat’) sinó que no téLlegir

La següent frase que em va arribar per casualitat de la mà de Verónica Vivero em va fer reflexionar: “Van voler enterrar-nos, sense saber que érem llavors” I nosaltres, vamLlegir