A Catalunya hi ha 66 pantans. La majoria petits però, alguns força importants. Estructures ja construïdes i que ara, amb l’augment de renovables i els plans d’electrificació, les fan fonamentals en el nostre desenvolupament cap a un sistema pròxim al 100% renovable. Per què? Doncs per la virtut d’alguns d’aquests pantans de complementar-ho amb una central anomenada reversible o de bombeig. Però, com funcionen aquest tipus de centrals?
D’entrada, una hidroelèctrica estàndard fa servir el desnivell de la muntanya per a fer baixar l’aigua a molta pressió, fer girar unes turbines i generar energia. La reversible, a més, agafa l’energia sobrant que hi ha a la xarxa –generada per les plantes nuclears (es tanquen entre el 2027 i la darrera que serà Vandellòs II el 2035), solars i eòliques que no es poden aturar– i la fa servir per a fer pujar l’aigua de l’embassament de baix al de dalt. D’aquesta manera, el pantà de dalt torna a estar ple i es pot tornar a fer baixar l’aigua per a produir novament electricitat. La mateixa aigua que pugem i baixem cada dia no es gasta, s’acumula a baix o a dalt, i això es pot repetir cada dia, els 365 dies de l’any.
A Catalunya Tavascan-Montamara i Estany Gento-Sallente són les dues operatives dins de territori català i Moralets I a la frontera entre Aragó i Catalunya. La potència instal·lada, segons Red Eléctrica Española REE, és de 534 MW. El pla de desenvolupament energètic a Catalunya, el PROENCAT, per al 2030 fa la carta als Reis de 2234 MW. Una xifra impossible d’assolir. Unes obres d’aquesta magnitud poden ser de 3 a 5 anys, però, el més important, els tràmits administratius poden ser també de diversos anys.
Als Països Baixos, les renovables són prioritat d’estat i els permisos poden estar entre els 3 i els 9 mesos. Per a tenir un exemple de l’espectacular capacitat del país i segons estudis publicats pel Col·legi d’Enginyers de Catalunya i per la Cambra de Comerç de Barcelona, només aprofitant els pantans que ja existeixen, el potencial de magatzem que té Catalunya oscil·la entre 16 i 19 gigawatts de potència (cadascuna de les tres centrals nuclears que hi ha a Catalunya avui tenen 1GW de potència).
Per exemple, Moralets I ja es va planificar amb la possibilitat de ser ampliada amb un segon bombeig, Moralets II des de Llauset, fet que permetria duplicar l’actual capacitat de generació d’electricitat de la central a un cost relativament baix. Però les companyies elèctriques insisteixen que cal un marc regulador en l’àmbit estatal que les classifiqui com a infraestructures estratègiques perquè puguin i vulguin tornar a invertir-hi. De la mateixa des del pantà de Cavallers, a Boí, i des del Lac Redon, també situats a prop del pantà de Baserca i amb un desnivell de 800 metres, es podria construir el mateix sistema de turbina-bomba que a Moralets. D’aquesta manera, la central hidroelèctrica reversible de Baserca podria convertir-se en una de les centrals de bombeig més grans del món.
Per grandària, la de Gironès-Raïmats entre la Terra Alta i la Ribera d’Ebre sembla que comença a caminar amb l’entrada de dos gegants inversors, l’espanyola Cobra i la francesa Vinci. Més de 3.000 MW !! Al Berguedà, La Baells, de la mà d’un grup inversor austríac i amb la col·laboració de l’Empresa Pública d’Energia de la Generalitat, L’Energètica, sembla que també comença a caminar. Malgrat tot, alguns brots verds en el panorama gris. A Catalunya, el primer trimestre d’aquest 2025 hi havia 82,4 megawatts (MW) de projectes d’emmagatzematge en el tràmit d’informació pública, en vuit projectes diferents. D’aquests projectes, 50,9 MW els tramita el Ministeri per a la Transició Ecològica i els altres 31,5 MW els fa la Generalitat. Al conjunt de l’Estat espanyol hi havia 299 MW en fase d’informació pública. Liderem, doncs, Aragó està en els 61 MW.