El Consell Executiu ha aprovat el Projecte de llei de la Comunitat Catalana a l’Exterior, que regula i institucionalitza les relacions entre la Generalitat i els catalans residents a l’exterior, els consolida legislativament com a subjectes de dret de l’acció de govern i estableix una política integral, coordinada i transversal del fet emigratori. La norma pretén donar suport al creixent nombre de catalans que es troben a l’estranger, impulsar el suport a les iniciatives de la societat civil en aquest àmbit i enfortir la projecció exterior de Catalunya.

 

Catalunya ha estat terra de moviments migratoris permanents. Des del segle XIX hi ha hagut un procés d’emigració continuat que ha comportat la creació de comunitats catalanes a l’exterior (la primera data de 1848 a l’Havana), que han esdevingut espais d’acolliment cabdals per mantenir la llengua i la cultura catalanes a l’exterior. Els canvis socials, polítics i tecnològics els han convertit en agents destacats de la diplomàcia pública catalana amb un paper actiu en la construcció nacional del país i en la seva projecció internacional. A més, el context econòmic ha comportat els darrers anys un augment significatiu de la sortida de ciutadans a l’exterior fins al punt que, actualment, la presència catalana al món és molt destacable en gran part dels països d’arreu del món i un total de 140 comunitats reconegudes oficialment.

 

En resposta a aquests canvis, la llei estableix un marc de relacions sistemàtic i articulat, posa al dia els mecanismes per facilitar aquesta relació i revisa els objectius de col·laboració mútua.

 

El Projecte de llei reconeix els ciutadans catalans residents a l’exterior com a destinataris de l’obra de govern i les polítiques públiques de l’Administració de la Generalitat i, en conseqüència, com a subjectes de drets i deures en els àmbits en què la Generalitat té competències. De fet, la norma fixa una política integral adreçada a l’abordatge del fet emigratori, amb polítiques públiques per acompanyar i assessorar la mobilitat internacional dels catalans en el moment inicial, mantenir el seu vincle amb Catalunya durant la seva estada a l’exterior i facilitar el seu retorn voluntari posterior.

 

La norma suposarà la derogació de la Llei de relacions amb les comunitats catalanes de l’exterior, de 1996, que havia quedat desfasada i no responia a les necessitats actuals de la Catalunya Exterior. De fet, la norma havia estat modificada en nombroses ocasions. L’any passat, per exemple, va ser modificada per la Llei d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea i pel decret de creació del Registre de catalans i catalanes residents a l’exterior.

 

L’aprovació del Projecte de llei respon a un compromís de l’Executiu que forma part del Pla de Govern 2013-2016.

 

L’Estatut d’autonomia de Catalunya estableix la competència del Govern de Catalunya en relació amb els catalans residents a l’exterior. En aquest sentit, l’article 13 determina que la Generalitat ha de fomentar els vincles socials, econòmics i culturals amb les comunitats catalanes de l’exterior, a qui ha de prestar assistència. L’article 7.2, així mateix, estableix que els ciutadans espanyols residents a l’estranger que han tingut el seu darrer veïnatge administratiu a Catalunya, i els descendents que ho sol·licitin, gaudeixen de la condició de subjectes dels drets polítics que també tenen els catalans residents al Principat.