Catalunya 2016

Recordo que ja fa uns anys (posem-ne vint?), en un afamat i refinat restaurant de Toulouse, vaig tastar un llobarro amb salsa que em va sorprendre. Estava just fet a la planxa i acompanyat d’una salsa que, des de la primera mossegada, vaig identificar amb un romesco d’amanir d’aquells que ara ja ens ofereixen envasats al supermercat.
Preguntat el cuiner en el aleshores imprescindible torn de visita a les taules, em va respondre que era una salsa basca (normal, eren temps de Juan Mari Arzak) que es feia amb pebrot del piquillo. Quan li vaig explicar que era una salsa de la Catalunya Sud i que nosaltres la fèiem coure amb el peix, em va prometre provar-ho. Imagino que per deixar-me content i poder tornar a la cuina.

Dic això perquè com qui no vol, ja tenim passada més de mitja cargolera de la campanya CATALUNYA 2016 REGIÓ EUROPEA DE LA GASTRONOMIA, i sembla que, malgrat els esforços de l’Institut Català de la Cuina, el més calent és a l’aigüera. Que un cop més, haurem perdut l’oportunitat de recuperar l’esperit dels Congressos Catalans de la Cuina que, semblava, havien de menjar-se el món.

I és una pena. Perquè la identitat d’un poble, d’una regió, es fa també a partir dels seus sofregits, picades, amanides o suquets. Reivindicant-ne la paternitat però sense caure en un immobilisme que ens deixi com una relíquia del passat. Com una cosa que els nostres avantpassats menjaven i que nosaltres tastem de tant en tant. El dia que ens agafa la nostàlgia.

Si aquell cuiner de Toulouse –al que confesso que vaig copiar i segueixo copiant- va ser capaç d’evolucionar seguint els dictats de la moda (també eren temps de Bocusse i salses en segon pla) i fer un plat que triomfava entre els seus clients, perquè nosaltres no hem estat capaços de fer el mateix? Un cert complex d’inferioritat disfressat de provincianisme? Massa modernitat i trencament? Poc coneixement dels principis tècnics bàsics de la nostra cuina?

Potser sigui una mica de cada. Però el cert és que teníem una oportunitat de sortir a la llum i no sembla que l’estiguem aprofitant. Si més no, a nivell global.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.