No he aconseguit saber qui ni quan va engendrar el concepte, però pel cap baix ha de tenir tres o quatre dècades perquè recordo haver-lo sentit des de petit. De grandet, en canvi, hauria dit que anava força de baixa, perquè abans de la gitarada de la noia revolucionària ja feia una bona estona que no el sentia (l’últim cop, en boca d’un periodista paisà deixeble de l’inefable Gregorio Morán actualment en funcions d’intel·lectual orgànic de l’unionisme). El que sí que puc desmentir és que sigui una agregació, tal com ha publicat jocosament algun blog, de ‘català’+UFO (l’acrònim anglès equivalent a ovni).
No sóc especialista en lleonès però diria que en aquesta llengua (i la majoria de les seves germanes, tant peninsulars com americanes) el sufix –ufo no té gaire rendiment. Vull dir que no forma habitualment termes (ni despectius ni dels altres) amb l’afegitó d’aquesta partícula. Per això podria ser que l’aparició del mot estigués relacionada amb el nom d’un teixit de llana molt espès que a Venècia feien servir per fabricar estores i que rebia el nom de cataluffa (adaptat a l’extremeny amb el nom de catalufa). Per raons no pas de significat sinó de pura sonoritat (el mateix mecanisme que fa que kartofen ens sembli tan escaient per escarnir els alemanys), perquè aquesta terminació amb efa no deixa de causar certa impressió anguniosa). Penseu en llufa: el mot no fa pudor però sí que evoca alguna cosa que fa oi.
A la noia justiciera cal reconèixer-li, això sí, la coherència del seu autoodi. S’avergonyeix de la seva condició de catalana i per això insulta els qui no ens n’avergonyim (encara que, quan l’estrenyen, fa veure que només va per una part, per la dreta), però a més a més predica amb l’exemple: la immensa majoria de les seves piulades eren en andalús. I en un andalús molt col·loquial, com el del tuit que va desencadenar la tempesta i que acabava amb aquelles simpàtiques majúscules: “ESTAIS CAGAOS, ESCORIA”. És una llàstima que hagi tancat el compte perquè li volia preguntar si escrivia amb aquesta elegància perquè no en sap més o perquè creu que així es farà més simpàtica, més propera, a això que ella deu imaginar que serà el món després de la revolució que voldria propinar-nos. Ara, un retret sí que li faré. Ella que és tant megacosmopolita, feminista extrema i àcrata irredenta, com és que va caure en la imperdonable incorrecció política d’ofendre només els catalans i en aquell altre tuit esplèndid, sempre majusculós (“CATALUUUUFUUUUUUUUUS”), es va descuidar d’insultar les catalanes, vull dir, les catalufes?
