Felicitats als Castells i a Òmnium. El passat 8 de juny van explicar a París, Londres, Berlin, Lisboa, Roma, Ginebra, Brussel·les i Barcelona que els catalans volem votar i ho van fer des de la importància del significat dels valors. Força, equilibri, valor i seny. Just allò necessari quan es vol construir un nou estat. Valors, com d’altres, que no són exclusius dels castells. L’associacionisme cultural català malda per conrear principis des de les seves entitats. I ho comparteixen entre les tan diverses manifestacions populars. Els mateixos Castells beuen els valors de la peça coral Els Xiquets de Valls, de Josep Anselm Clavé, que ja el 1867 incorpora referents que Lluís Millet descriu com la seva obra més característica. La mateixa obra que amb la seva melodia als compassos 185 a 195 i 408 a 418 inspirà Amadeu Vives a l’hora d’escriure la música del Cant del poble, que havia de ser himne de Catalunya en aquells dies de la proclamació de la República Catalana, el 1931.

A Catalunya, des de mitjans de segle XIX, s’ha anat desenvolupant un important teixit associatiu com a resposta a les necessitats bàsiques de la població: ajut mutu, educació, acció social, lleure, etc. A través d’aquest mecanisme, s’han impulsat propostes a tot el territori com les mutualitats, els centres escolars, el cooperativisme, les caixes d’estalvis, la xarxa d’ateneus i centres culturals,… Amb els anys, els avenços democràtics i les conquestes socials, l’associacionisme cultural ha derivat en allò conegut com ‘cultura popular’, en les seves múltiples expressions i facetes: esbarts, cant coral, bestiari, diables, gegants, sardanisme, societats musicals, teatre amateur, ateneus, etc. Esdevé, en la seva totalitat, una realitat de país que conforma elements essencials d’ajut a la cohesió social, foment de la participació, d’aportació conjunta de valors a la comunitat i a la identitat comunitària, així com la capacitat de mantenir-ho.

Ja no es fa estrany observar la presència compromesa d’imatgeria festiva en actes reivindicatius (Diada Nacional; Catalans want to vote; Per un país de tots, decidim escola catalana…) i els mitjans de comunicació se’n comencen a fer ressò. Es pot dir que l’associacionisme cultural comença a ser reconegut socialment, tot i ser-ne precursor del model social. El mateix model de cultura immaterial àmpliament present a l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català que ha guiat l’Assemblea General d’Estats Part de la Convenció per a la Salvaguarda del Patrimoni Cultural Immaterial a designar-nos com a organització no governamental acreditada, el passat 4 de juny. Aquesta acreditació, amb caràcter consultiu, reconeix l’ENS amb competència provada en el terreny del patrimoni cultural immaterial.

No hi ha projecte nacional sense personalitat, sense emocions, sense símbols, sense sentiment de servei públic, sense justícia ni identitat nacional. Clavé en deia Progrés, Virtut i Amor. Avui en diem Progrés, Ètica i Solidaritat. Valors compartits i confluents en l’associacionisme.

Per Per Antoni Carné, President de l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català / AMIC – Redacció