El director Roger Casamajor selecciona a Annabel Castan per a la producció “Quatre dones i el sol” de l’Escena Nacional d’Andorra (ENA). Castan se sumarà al repartiment format per les andorranes Jessica Casal, Núria Montes i Irina Robles i que es podran veure plegades el 28 i 29 d’octubre de 2021 a l’Auditori Claror del Centre Cultural i de Congressos Lauredià. La producció suposarà el debut en la direcció de Casamajor.
L’actor i director ha escollit l’actriu trempolina en el paper de Margarida. En la recerca del paper que faltava per assignar, i que requeria una actriu més veterana a partir dels rols assignats a les actrius ja escollides, Casamajor va contemplar diverses opcions fins a decantar-se per Castan. “L’Annabel és una actriu amb experiència, amb qui ja havia treballat prèviament i que encaixa perfectament amb els requeriments del paper i la resta del repartiment. Ella és de muntanya, fet que li atorga una comprensió determinant sobre el personatge i l’obra. També compta amb l’accent lingüístic indicat perquè volem que els personatges parlin el dialecte de les nostres valls” exposa Casamajor. I exposa que “com la resta d’actrius del repartiment, Castan entén i participa activament del procés creatiu”.
Annabel Castan és actriu i ballarina, membre de la companyia de teatre Les Antonietes. Diplomada en Art Dramàtic pel Col·legi del Teatre de Barcelona, complementa la seva carrera amb estudis sobre el mètode Stanislavski amb The Red Theatre a Minsk (Bielorússia), estudis de teatre coreogràfic a París, teatre físic amb Mercè Boronat, Los Corderos, i Anne Denis entre d’altres. Ha estrenat els seus espectacles en sales com la Muntaner de Barcelona, al Teatre Lliure, l’Espai Brossa o el Teatre Nacional de Catalunya i a Festivals com el Temporada Alta o el GREC.
En el primer procés de càsting per a “Quatre dones i el sol” hi van participar un total de nou actrius del país, segons els perfils que dictava la línia marcada pel mateix director. D’aquí en van sorgir les tres actrius que completen el repartiment: Jessica Casal com a Bepa, Núria Montes com a Adriana i Irina Robles com a Vicenta.
Malgrat que els assajos no comencin fins a final d’agost, l’equip artístic ja hi està treballant activament en els requeriments de producció. Aquest està format majoritàriament per persones del país, com són Pere Tomás i Joan Hernández com a ajudants de direcció, Anna Mangot en el disseny de vestuari, Lluís Cartes en el disseny de l’espai sonor, Alfons Casal com a cap de producció i els barcelonins David Bofarull en la il·luminació i Enric Romaní com a escenògraf.
Sinopsis “Quatre dones i el sol”
“Quatre dones i el sol” és un drama psicològic escrit per Jordi Pere Cerdà que ens narra la vida de quatre dones de muntanya i de com aquesta muntanya s’apropia de les persones que l’habiten. Quatre dones fortes i valentes que s’enfronten irremeiablement a la seva pròpia subsistència, a allò que és desconegut i de les ganes irrefrenables de conèixer-ho, tot i les presons que s’han construït elles mateixes.
L’acció se situa en el marc de la Segona Guerra Mundial, en un poblet del Pirineu aïllat per l’orografia, el fred, la neu i la broma. Som a l’inici de l’estiu en una casa de pagès benestant. Els joves del poble, entre ells el fill de la casa, són a la guerra, i el Jan, el pare, ha anat a buscar un mosso per ajudar-los en les tasques del camp. L’arribada d’un home jove pertorbarà l’ordenada vida de la casa i de les quatre dones de la família. Sembla repetir-se un triangle amorós de fa vint-i- cinc anys entre la Margarida, la Vicenta, i el Batista, el mosso que havien llogat per a l’estiu. La Vicenta es va enamorar del mosso i, segons ella, la Margarida l’hi va prendre i fins i tot potser assassinar. Desesperada, la Vicenta intentarà suïcidar-se, però la mateixa Margarida la salvarà de la mort. Més endavant, la Margarida es casarà amb el germà de la Vicenta i posarà al seu fill el nom de Batista. Enguany, el conflicte sorgeix entre l’Adriana, la filla, i la Bepa, la dona del fill empresonat. L’arribada del nou mosso desperta els desitjos més íntims de les dues joves de la casa, que el veuen com una porta oberta a les seves ànsies de llibertat enmig d’una realitat repressiva.
