Títol: Casa teva a qualsevol lloc
Escriptor/a: CARBALLAL, Alba
Il·lustrador/a: Lorenzo Sangiò
Traducció: Marta Breu
Correcció: Gemma Brunat
Editorial: Flamboyant
Pàgines: 52
Edat: a partir de 9 anys

L’any 2012, el llibre autoeditat de Virginia Lorente Les meves cases favorites va posar en evidència que hi havia un buit important de llibres d’arquitectura per a infants.  L’editorial Coco Books va començar aleshores a editar llibres interactius i quaderns d’activitats que donaven resposta a aquesta necessitat. Des d’aleshores, com demostra el recull bibliogràfic que acompanya l’exposició «Casa!» (Clijcat, 2020), la producció documental en aquest àmbit ha crescut i s’ha diversificat.

En aquest panorama més o menys divers, com encaixa l’obra Casa teva a qualsevol lloc, de l’escriptora i arquitecta Alba Carballal i l’il·lustrador Lorenzo Sangiò?

Carballal ha agafat el títol de la cançó «Mi hogar en cualquier sitio», d’Antonio Vega, i ha canviat la primera persona per la segona (tu hogar en cualquier sitio en la llengua original) per convidar-te a tu, lector, a reflexionar sobre què és una casa.

Parlem d’un llibre documental que defuig l’estructura de llibre de consulta, sense capítols, sense eines que et permetin recuperar informació puntual. L’obra està pensada per a un lector autodidacte que s’aproparà al llibre no buscant una resposta concreta sinó per llegir-lo de principi a fi, per aprendre tot conversant sobre un tema.

De fet, per l’encunyat de la coberta i l’estil il·lustratiu, el lector potser fins i tot es pot pensar que té a les mans una obra de ficció. Començarà a llegir encara una mica despistat, però aviat quedarà atrapat per una veu narradora molt hàbil, que l’interpel·larà des de la primera frase: «No estaria malament ser un tigre, oi?».

El discurs de Carballal és de to proper i amb preguntes directes, amb voluntat divulgativa però sense categoritzar. Amb tocs d’humor, fa partícip el lector de la conversa i l’arrossega a bon ritme per unes pàgines plenes d’imatges de línia clara i juganeres, que descriuen però també narren.

Darrere aquesta estratègia comunicativa també ens adonem que vol apropar-se al tema central però des de diferents àmbits, demostrant que els sabers no són departaments estancs sinó que es toquen i s’hibriden. Què és una casa? Què tenen en comú totes les cases del món? Què li demanem a una casa?… No només volem saber què en diuen els arquitectes; també volem sentir les veus d’antropòlegs, músics, escriptores, advocades, activistes…

Casa teva a qualsevol lloc és un bon exemple d’un nou tipus de llibre documental que es presenta amb un cert desordre esperant provocar associacions conceptuals als infants. Deixeu-me dir, però, que jo, que he crescut en una època d’obres de referència, encara me’ls miro amb certa prudència. Per exemple: en el paràgraf de sota la imatge de la família a la cova, de quins dos recursos/eines està parlant? I després, si fem cas de les tipografies destacades, no pot portar a confusió que estiguin en un mateix nivell uns conceptes més genèrics que altres o de diferents camps semàntics?

Glòria Gorchs  / Clijcat / Faristol