carme-rieraL’escriptora i acadèmica Carme Riera és una apassionada de les paraules. Treballa amb elles, en viu. I des del 2013, com a membre de la Reial Acadèmia de la Llengua, on ocupa la butaca “n”, contribueix a netejar-les, fixar-les i donar-los esplendor, seguint el lema de la tricentenària institució. Amb motiu de la seva participació el 30 de novembre en el II Fòrum Pirineus d’Andorra, que alberga a la seva capital, Andorra la Vella, la capitalitat Iberoamericana de la Cultura el 2016, sosté, en una entrevista amb Efe, que “l’espanyol gaudeix d’una excel·lent salut” i creu que és un “avantatge meravellós” que es pugui anar del Paraguai, l’Uruguai o l’Argentina a Colòmbia i Mèxic i “entendre’s perfectament en aquesta llengua”. No obstant això, Carme Riera adverteix que l’idioma “és un bé comú extraordinari i, per això, s’ha de cuidar”.

Carme Riera considera que “no cuidar una llengua és una aberració i un desastre”. “El nostre pensament -subratlla- s’expressa a través del llenguatge. La comunicació entre nosaltres necessita de la llengua parlada. Parlar bé implica tenir ben moblats no només el cap, sinó l’ànima, tot el que és l’esperit”.

Sentint-la, transmet que els dijous a la seu de l’Acadèmia gaudeix, com un cirurgià armat amb una minúscul bisturí, en les reunions de comissió i de plenari analitzant nous termes o discutint sobre la planta del que serà el nou diccionari en la seva versió per a internet.

Considera que es tracta d’un “treball apassionant” i fa broma amb el fet que, encara que a la gent li faci riure un lema “que sembla del Netol”, “és veritat que intentem netejar les paraules de la ganga, de tot el que porten que no és apropiat”.

Des de la seva entrada, diu haver tingut molta cura d’aquells vocables que “mostren trets de masclisme o d’ideologia ultramuntana”, i posa com a exemple que una de les seves recents aportacions ha consistit a suprimir de la paraula “mal” una accepció en la qual “mal de mare” apareixia definit com “histèria”. “Ai, em vaig dir, quina barbaritat. Mal de mare vol dir moment en el qual la dona té la regla i la mateixa Celestina diu: ‘ja està aquesta amb el seu mal de mare’. Per tant, d’histèria res”, postil·la.

Revela que ara els acadèmics debaten què fer amb un mot com “selfie”, ja que ja s’utilitza més que autoretrat, “però potser és una cosa efímera, en el sentit que pot aparèixer un altre descobriment i aquest desaparèixer”.

Reflexiona que això, en certa manera, ha ocorregut amb un terme molt habitual fa anys, “recado”, que ha quedat relegat per “missatge, que no deixa de ser un anglicisme, sent ‘recado’ una paraula preciosa” i afegeix: “abans era molt usual dir frases com ‘nen, dóna-li un ‘recado’ a la teva mare’ o deixar gravat en un contestador telefònic ‘deixi aquí el seu ‘recado””.

A més, els acadèmics estan molt centrats en com serà el nou diccionari digital, “que podrà englobar moltíssims conceptes, més referències, tota la part històrica de les paraules, la seva etimologia, cosa que en paper seria monstruosa”.

Gràcies a les noves tecnologies, tampoc es descarta que les paraules puguin tenir associada una imatge, o un so, és a dir, “una transcripció”.

Pensa l’autora mallorquina, que al març publicarà en castellà “Las últimas palabras” (Alfaguara), que, en relació amb l’idioma, les noves tecnologies “són una arma de doble tall, ja que ara la gent escriu molt més que abans”, encara que no obvia que s’utilitzen moltes abreviatures, “però també els copistes de l’Edat Mitja les usaven”.

En canvi, el que no suporta l’acadèmica “són les bestioletes aquestes que caminen, les emoticones, quan algú en comptes de dir-me: hola, com estàs? m’envia un senyor somrient, la veritat és que em molesta, prefereixo les paraules”.

Sobre la utilització “massiva” d’una lletra com la k per part, sobretot dels més joves, diu que podria arribar a passar que algunes paraules que comencen ara amb la c ho acabin fent amb aquesta una altra lletra, però “la llengua és un ens viu i la gent és la seva propietària, no els acadèmics, que només recollim el seu ús”.

En aquest punt, ressalta que “quan es diu que a la gent no li interessa l’idioma, no és veritat” i mostra que només a l’octubre el nombre de consultes a través del web de l’Acadèmia va ser de 78,8 milions i a Twitter hi ha gairebé un milió de seguidors. Per tant, Riera reivindica la institució afirmant que “no és obsoleta en absolut”.

Respecte al fet que Andorra la Vella sigui la capital Iberoamericana de la Cultura, assenyala que és “fantàstic” i precisa que tot allò que és Iberoamèrica l’apassiona. En aquest sentit, recorda que va voler crear a Barcelona una càtedra de literatura iberoamericana però “la crisi se la va carregar”. “Penso que els nexes amb Iberoamèrica són fonamentals”, conclou Carme Riera.

Text i foto. ANA/EFE

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada