La precarització del treball és un dels principals factors d’exclusió. El concepte de “treballador pobre” es cronifica i el 16% de les persones ateses per Càritas té una feina precària que no els permet arribar a finals de mes. Així ho constata la memòria que ha presentat l’entitat aquest dimecres a Barcelona.

“Constatem que el treball ja no és antídot de la pobresa”, ha explicat el director de Càritas Diocesana de Barcelona, Salvador Busquets, que assegura que “l’any 2017 els contractes laborals de menys de set dies suposaven el 15% i, l’any 2018 la xifra es va enfilar fins al 27%”. A més, el 48% de les persones amb jornada parcial voldria treballar més hores.

En aquesta línia, segons fonts d’Idescat, a Catalunya, un 15,3% de la població són treballadors pobres. Per revertir la situació de precarització del treball, des de l’entitat proposen plans específics d’ocupació per als col·lectius en situació de major vulnerabilitat. A més, apunten la necessitat d’introduir canvis legislatius necessaris perquè les persones ocupades en el sector de la cura de la llar assoleixin la protecció social completa.

Busquets assegura “Catalunya eś una societat més deslligada que deixa col·lectius cada cop més exclosos”. “Concretament, una de cada quatre persones es troba en situació d’exclusió social”, ha afirmat. Busquets ha reconegut que actualment estan “atenent a terceres generacions de famílies pobres”. Precisament, Càritas celebra el seu 75è aniversari i ha atès a 1,5 milions de persones al llarg d’aquest temps.

En el 44% de llars “no dignes” hi viuen infants

A banda de la precarització del treball, l’accés a l’habitatge és una dificultat que preocupa a l’entitat. Busquets també ha recordat que el 36% de les persones de la Diòcesi de Barcelona viuen dificultats relacionades amb l’habitatge, i que la xifra s’enfila fins al 44% en les llars amb menors, fins al 69% per a les persones a l’atur i fins al 72% per als estrangers no comunitaris. Pel que fa a les llars ateses el 2018, augmenten les que estan formades per persones soles. El 52% de les llars ja les havien atès en anys anteriors i un 57% de les persones ateses són dones.

A més, els primers cinc mesos del 2019, les llars ateses han crescut un 10% més, així com també han augmentat les llars formades per persones soles i en exclusió residencial, és a dir, habitatges insegurs, inadequats o que la persona ha de pagar una despesa excessiva en habitatge.

Un pacte municipal per l’habitatge

Per revertir aquesta situació, l’entitat reclama unes polítiques orientades a resoldre els problemes d’habitatge, mitjançant un pacte municipal sobre habitatge que pugui repensar el concepte d’habitatge social, “considerant-lo com equipament públic”, ha dit Miriam Feu, cap d’anàlisi i incidència de Càritas Diocesana de Barcelona.

La creació d’un parc públic d’habitatge social de lloguer i, a més promoure les condicions perquè hi hagi “un parc d’habitatge assequible”. També apunten la necessitat d’un pacte municipal sobre serveis socials, per “dotar-los de més recursos econòmics i humans”. Paral·lelament, consideren necessari agilitzar i simplificar les gestions per accedir a la RGC.

Càritas Diocesana de Barcelona va atendre 13.225 llars on viuen 28.080 persones el 2018, un 9% més que el 2017. Així, a grans trets, l’entitat constata que l’any 2018 la pobresa és “més intensa, més extensa i més profunda”, segons ha dit Busquets.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada