La mostra que es va obrir el proppassat 10 de juliol, aplega la majoria dels dibuixos fets a la canya amb tinta xinesa que el pintor Francesc Galobardes va publicar en el seu últim llibre editat el desembre del 2013. L’exposició comparteix de forma expressa i idònia l’àmbit del Museu de les maquetes de l’Art Romànic que està intal·lat a la tercera planta del Centre d’Art d’Escaldes-Engordany i es podrà visitar fins al proper dissabte 27 de setembre. Conclou un ititnerari que la mostra “Canya i pedra” ja havia iniciat al Museu del Tabac a Sant Julià de Lòria en dates anteriors.

.És un acurat recull de quasi totes les esglésies i capelles romàniques del país que l’autor coneix amb profunditat; no en va algunes d’elles ja les havia pintat al seu dia a color amb diferents tècniques que van des de l’aquarel·la fins a l’oli i els acrílics.

 En aquest treball, l’artista ha recuperat el dibuix a la canya, una técnica que només dominen els vertaders mestres del dibuix. Per altra banda, aquesta técnica requereix una gran agilitat en fer el dibuix, ja que la tinta xinesa s’asseca molt ràpidament.

Per contra, els dibuixos tenen una gran bellesa natural i expressen tot el que l’autor vol plasmar i transmetre, afavorint el punt descriptiu dels elements arquitectònics.

 Per exemple, en el dibuix de la Casa de la Vall (que s’inclou com a il·lustració introductòria al llibre) i que podem admirar a l’exposició, Galobardes destaca els matacans de l’antiga Casa Busquets, una construcció del segle XVII i com en la majoria d’esglésies i capelles de la mostra, l’autor ens proporciona una doble mirada: un primer pla a proximitat i una visió mes llunyana amb una perspectiva que inclou els entorns. També ho presenta en el cas de Canillo, en què veiem el poble i l’accés a la pujada del carrer on al fons es perfila el capanar de Sant Serni, a part de Sant Joan de Caselles, de la qual Galobardes ens mostra el porxo i el campanar orientat a quatre vents (XI).De la mateixa parròquia podem admirar Sant Antoni de l’Aldosa, Sant Miquel de Prats, etc.

 D’Encamp podem descobrir Sant Romà de les Bons, però també Santa Eulàlia, que té el campanar més alt de les Valls. Trobem també Sant Miquel de la Mosquera, Sant Marc i Santa Maria, San Romà de Vila i de Sant Jaume dels Cortals les dues capelles, la vella i la nova.

D’Andorra la Vella hi ha Santa Coloma, el Prat del Campanar, Sant Esteve i també Sant Vicenç d’Enclar, que segons els últims estudis pertanyia al castell de Sant Vicenç de Montclar.

D’Escaldes hi trobem Sant Miquel d’Engolasters, però també Sant Pere Martir, Sant Romà dels Vilars i Sant Jaume d’Engordany.

D’Ordino hi ha la capella de Santa Barbara, Sant Corneli i Sant Cebrià, Sant Martí de la Cortinada (segle IX),. també s’inclou la Capella privada de la Casa Rosell i Sant Pere del Serrat.

De la Massana a part de l’església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria també hi descobrim Sant Andreu d’Arinsal, Sant Romà d’Erts, Sant Climent de Pal, Sant Armengol de l’Aldosa, Sant Cristòfol d’Anyós, etc.    

De Sant Julià es destaca Sant Martí de Nagol que incrustada a la roca dalt d’ un penyasegat, està datada al segle XI. A l’exposició es presenta al costat de la maqueta corresponent a la mateixa edificació estratègica. També és interessant Sant Romà d’Auvinyà, que hom relaciona amb la llegenda de la “Dama Blanca”.

Tanmateix el llibre “Canya i pedra” aporta les dades de Sant Mateu del Pui de l’Olivesa, també denominada l’església de Carlemany, ja que la llegenda explica que l’emperador en un dels seus viatges a Andorra va parar-hi a reposar. És un capella privada de les més antigues del Principat ja que està documentada el segle X, quan va ser cedida al Monestir de Sant Serni de Tavèrnoles l’any 985.

Quant als dibuixos de les diferents capelles que en la mostra del CAEE s’ubiquen a proximitat de cada una de les maquetes que formen l’exposició estable del Museu escaldenc, en el llibre estan classificades per parròquies. Van acompanyades per un text realitzat per Yolanda Touceda que recull les dades sobre els orígens de les diferents construccions. S’afavoreix la difusió descriptiva del patrimoni cultural i arquitectònic, constituint una interessant aportació a les diverses puiblicacions ja editades al país, especialment pel Ministeri de Cultura i Turisme del Govern.

 El propi autor, Francesc Galobardes, va apuntar en el pròleg de presentació del seu llibre sota el lema “Fet amb canya”: Si la realització és precisa, el resultat será un dibuix” impressionista”.

Doncs jo em permeto afegir que la realització dels dibuixos de Galobardes, són impressionants i alhora situen cada una de les esglésies i capelles en el seu espai i temps.

 La mostra dels dibuixos de Galobardes al CAEE, coincideix i s’entronca amb la nova Exposició del Ministeri de Cultura titulada “Benvinguts a casa vostra: Les obres d’art patrimonials fora d’Andorra”, que just s’acaba d’inaugurar el proppassat dimecres 24 a la Sala d’Exposicions del Govern. Mostra que ja comentarem en la propera setmana, en la qual s’han programat visites guiades cada hora en punt pel proper dissabte dia 27 tot el dia i el diumenge dia 28 pel matí, coincidint amb les “Jornades del Patrimoni 2014”.

Ens permetem concloure amb una doble recomanació: visitar “Canya i Pedra” al Centre d’Art d’Escaldes Engordany (CAEE) i seguidament visitar “Benvinguts a casa vostra” a la Sala d’Exposicions de Govern. Una mostra de les obres andorranes, provinents del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i també del Museo del Prado de Madrid, que s’exposen acompanyades de les peces amfitriones del seu emplaçament original al nostre país.

 Benvinguts a casa vostra” romandrà entre nosaltres fins el dia 11 de gener del 2015. Un luxe que els andorrans no podem obviar.