Ens trobem davant d’una crisi que ningú entén i no sap quan i com acabarà. Amb un atur que pot arribar a superar els 7 milions de persones. Amb moltes empreses a la cuneta, famílies senceres desnonades i excloses del sistema, joves convertits en car d’emigració, serveis públics socials desatesos, retallades per alimentar les caixes rescatades dels bancs i moltes més xacres socials, produïdes per un sistema capitalista obsolet, que està generant una nova societat de pocs grans rics i molts pobres i marginats del sistema, condemnats a tenir de sobreviure mitjançant la caritat. Sembla però que la violència de la crisi encara no ha tocat fons, per que una ciutadania desencisada comenci a reaccionar, davant d’un sistema capitalista que s’ha convertit en incontrolable i insostenible.

Fins aquí la cara negativa de la crisi que com totes les monedes també té una cara positiva. La d’un retorn a valors tradicionals, com l’esforç, la solidaritat i la liberactuació, entesa com el nou valor del voluntariat i del treball del segle XXI. Des del moviment sènior proposem apostar per una societat il·lusionada en lloc de l‘actual desencisada. Canviar l’agressivitat pròpia d’animals depredadors per la racionalitat de veritables essers humans. Finalment la cobdícia insaciable, necessària per competir, per l’ajuda mútua necessària per compartir. Si no som capaços de reconèixer la imperiosa necessitat d’apostar per canvis radicals, la crisi acabarà amb tots nosaltres amb l’excepció dels cada vegada més rics.

Per Josep Aracil i Xarrié, President d’Eurosenior, joarxa@gmail.com / ACPG – Redacció