La setmana passada, a l’Església de Sant Iscle i Santa Victòria de la Massana, va tenir lloc un concert inspirat en la música i les danses del Renaixement Francès, època en què França encapçalava la producció musical europea als segles XV i principalment al segle XVI.
El concert es va iniciar amb una “Pavana d’Espanya” composta per Michael Praetorius (1571-1621), que és autor d’una interessant col·lecció de danses sota el títol de danses de “Terpsichore”. Praetorius és un compositor i organista alemany, que entre altres obres, ha compost una interessant “Christmas Mass” (Missa de Nadal). Nombroses corals d’orgue i un interessant llibre que recull els instruments de la seva época. A la tercera part de la nit, vàrem gaudir de la interpretació “Bransles doubles”del mateix autor. “Les branles” són danses populars en moviment lateral i es ballaven en parella o bé amb grup, formant línies o cercles.
Durant el regnat de Lluís XII (1492 – 1515), d’aquesta època, quan la música s’interpretava a la cort, i en el jardins, “L’ensemble Doulce Mémoire” ens va apropar als millors compositors: Pierre Attaingnant (1494 – 1552), que alhora era l’editor del rei. Del mateix autor van interpretar “Trop penser” i després ja cap a l’última part del concert, van tocar “Allemandes et tourdions” (Música de dansa).
De Pierre Sandrin (1490 – 1561), vam escoltar « Puisque vivre en servitude » que agafa el ritme típic de la cançó italiana. De Pierre Certon (1510-1572) van interpretar”Mes pas semés” i mes tard “J’ay le rebours”. Certon transmet les seves composicions alternant el ritme binari i el ternari. A l’ultima part del concert, els músics van cantar plegats
« A mes peines et ennuis » del mateix autor.
Durant el regnat de Francesc I (1515 – 1547) van destacar les cançons del compositor Claudin de Sermisy (1490 – 1562) amb peces com « Dont vient cela ». El músic, que era Mestre de Capella del rei, juntament amb Clément Janequin ( 1485 – 1558) van ser uns dels més importants compositors de cançons populars franceses del segle XVI.
En el repertori del concert de la Massana de l’ensemble “Doulce Mémoire” trobem les composicions de música profana d’inspiració popular però amb influències dels poetes, i prop de la tradició satírica com és el cas del escriptor francès François Rabelais (1494 – 1553). Per exemple la cançó “A la fontaine du pré Margot” composta per Adrien Villaert ( 1490 – 1562). Villaert també va ser Mestre de Capella a Sant Marc de Venècia a l’època d’Henri II (1547 – 1559). Una altra de les peces cantades va ser “Il etait une fillette”de Clément Janequin (1485 – 1558), molt representativa d’aquest gènere, que podríem qualificar de lleuger. Un nou estil compositiu i interpretatiu que contrasta amb l’anterior generació musical.
Els temes es mouen en l’univers vocal i un univers instrumental, que el grup “Doulce Mémoire” recupera amb instruments quasi originals. Són peces amb fusta d’alta qualitat que els permet una gran aproximació als sons de l’època en què varen ser compostos.
Són obres escrites sobre ritmes i danses d’estil homofònic simple i que varen tenir un gran èxit.
S’ha de dir que una gran part del repertori dels instrumentistes de la Renaixença ha desaparegut, de forma que els músics actuals han recuperat aquesta tradició i presenten unes peces improvisades sobre els acords que reben influències del “Passamezzo” (dansa popular italiana). Acords que de ben segur són molt pròxims als originals. En aquest treball de recerca constant, l’aportació de “Dulce Mémoire” n’és un dels més fidels exponents, especialment en l’acurada selecció del instruments que empren.
Amb un currículum de quasi 25 anys, el grup està reconegut arreu i a les seves interpretacions cal afegir-hi l’enregistrament de CD’S, l’últim dels quals s’ha presentat recentment ( juny 2013).
Un enregistrament que inclou obres d’Antonio de Cabezon ( 1510 – 1566) que “Doulce Mémoire” ha versionat en instruments d’època des de l’original composat per a orgue, adaptant-hi el cant per a mostrar els models vocals del gran compositor espanyol del segle XVI.
De Cabezon, al recent acabat XIV Festival d’orgue, vàrem poder escoltar entre altres “Diferències sobre la Gallarda Milanesa” i “Diferències sobre la Pavana italiana”, ambudues peces tenen el ritme de les danses respectives la Gallarda i la Pavana, que precisament han estat una de les parts principals del concert d’avui de “Doulce Mémoire”. El concert havia començat amb una “Pavane d’Espanya”, i després entre altres van tocar la “Pavane et Gaillarde des Dieux” obres compostes per Pierre Phalèse un autor del segle XVI. Destaca també la “Pavane et Gaillarde Le Tout” de Tylman Susato (1510 – 1570), treballava sobretot amb la trompeta i la flauta. Va ser el creador de la primera impremta musical a Holanda. Juntament amb Pierre Phalése i Christopher Plantin ( 1520 – 1589), varen crear un centre regional de publicació musical a Ambers (Països Baixos). Ja que fins aleshores era Italia el principal editor de música a Europa.
Recuperant el concert de “Doulce Mémoire” s’ha de destacar la bona alternança del programa que s’introdueix amb la música instrumental per donar pas a les veus de la soprano i el tenor molt ben acompanyats pel llaüd (viola de gamba), i les dulçaines i llambordes, així com un gran percussionista. Què amb les veus totals en certs moments, en conjunt, van oferir un dels millors concerts de l’any.
Organitzat per l’Ambaixada de França i amb el suport del Govern, l’Aliannça Andorrano Francesa i el Comú de la parròquia anfitriona, la nit musical ens va transmetre la música del Renaixement Francès amb èxit. I com és habitual amb l’església parroquial de la Massana, plena de gom a gom i el públic aplaudint fins a escoltar un bis molt desitjat.
