Camins del català: tomba de Pompeu Fabra (cementiri de Prada)

Tomba de Pompeu Fabra
Tomba de Pompeu Fabra. Foto: Teresa Grau Ros (CC BY-SA); font: Fickr.

El Canigó (2.784 m.) presideix la comarca del Conflent, i tot el Conflent el travessa el riu Tet. És un riu modest, petit, com ho és el poble de Prada (6.000 habitants), als peus del Canigó. Aquí va morir Pompeu Fabra el 25 de desembre de 1948 i aquí és on el van enterrar.

Sou al cementiri de Prada, a la carretera de Clarà, des de l’entrada del qual teniu una magnífica panoràmica del poble: en sobresurt el campanar de l’església de Sant Pere. Cap a l’esquerra aniríeu a Vilafranca del Conflent i a Puigcerdà; cap a la dreta, aniríeu a Illa i a Perpinyà. Darrere les muntanyes que teniu davant, aniríeu a Sant Pau de Fenollet i, més al nord. Carcassona.

Entrem al cementiri i, seguint el passadís central, trobem de seguida el Monument als Morts, de Gustau Violet (1873-1952), i poc més enllà, també a mà esquerra, la tomba de Pompeu Fabra (1868-1948). És un lloc molt estimat i freqüentat. Sempre hi ha un ram, una bandera, un petit record damunt la làpida.

Diferents autoritats van parlar el dia 28 de desembre de 1948, quan van enterrar Pompeu Fabra. Primer va tenir la paraula l’adjunt de l’alcalde de Prada, el senyor Durand, que va parlar en francès; després, l’adjunt de l’alcalde de Perpinyà, que també va parlar en francès; a continuació, el president de l’Associació d’Alcaldes dels Pirineus Orientals, Arthur Conte, que també ho va fer en francès; després, Enric Guiter, en nom de la Universitat de Montpeller, que va parlar en català; tot seguit Josep Sebastià Pons, en nom de la Universitat de Tolosa, que va alternar el francès i el català; l’últim d’intervenir va ser Antoni Rovira i Virgili, president del Parlament de Catalunya, i que representava, a més, tant la Generalitat de Catalunya, com el govern del País Basc i la perduda República Espanyola.

Rovira i Virgili va parlar, per descomptat, en català. En reproduïm un parell de fragments:

Fabra, en morir, deixa feta la seva tasca de rehabilitació i depuració de la nostra llengua. Pertoca als catalans de dur a terme l’esforç necessari per aprofitar totalment les seves ensenyances, per introduir-les de ple en la llengua parlada i escrita. Els catalans hem tingut un gran mestre de la nostra parla. Doncs siguem-ne bons deixebles.   

Davant la sepultura de Pompeu Fabra els catalans hem de renovar el nostre jurament de fidelitat als ideals i als amors del mestre perdut: l’ideal de la llibertat humana, l’ideal de la llibertat catalana, l’amor a la llengua, ànima nostra, l’amor a tots els catalans dignes d’aquest nom […] Adéu-siau, Mestre Fabra! No veurem més la vostra figura fina, perfilada, magra i forta. Però la vostra imatge i el vostre guiatge ens acompanyaran sempre.

Pompeu Fabra és el símbol de la llengua exiliada que, en travessar la frontera el 31 de gener de 1939, va viure apartada i perseguida durant una pila d’anys; també després de la mort de Fabra.

A Prada, Fabra hi va viure des de 1943 fins a 1948 i hi va continuar treballant, però en condicions precàries; hi va continuar estudiant, però sense les eines convenients; hi va continuar escrivint… i part del que va escriure es va perdre. Pompeu Fabra s’anava fent gran i la llengua s’anava fent petita. És en aquesta estranya oposició que Fabra va pronunciar la seva frase més famosa: «Cal no abandonar mai ni la tasca ni l’esperança».

 


CURIOSITATS
  • A Pompeu Fabra no el van enterrar, de fet, on ara hi ha les seves despulles. Fabra el van enterrar en un nínxol que la família Soler Mateu va cedir a la família Fabra desinteressadament. Avui en dia aquest nínxol té les referències següents: sector B, banda oest, carrer 7, pis inferior dret. Aquí s’hi va estar fins al 1974. Aquell any se’l va canviar de lloc, en paral·lel al passadís central, darrere d’uns xiprers. És la mateixa làpida que hem vist, però a dos metres de distància i amb una altra orientació. El 2016 la tomba va ser reformada.
  • La Renovació de la Flama de la Llengua és un esdeveniment anual que té la voluntat de refermar la voluntat de mantenir viva la llengua catalana fent un homenatge a Pompeu Fabra. L’acte comença sempre a la tomba del Mestre, a Prada, on s’encén la flama que arribarà, al cap d’uns dies, fins a l’atri de la basílica de la Mare de Déu de Montserrat. Cada any una entitat o un grup d’entitats i clubs excursionistes organitzen aquest acte, que s’escau entorn de la data de naixement de l’insigne filòleg, el 20 de febrer. El lema és «L’encengué la fe, la portà l’esforç i la manté la voluntat d’un poble».

 

David Paloma / Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya

TOTES LES NOTÍCIES