Avancem pel passeig de l’Escolania (el de la llarga marquesina) i, en acabat, a mà dreta, pugem a la terrassa de l’edifici on hi ha diversos serveis de restauració.

Mirant enrere veiem la imatge típica de Montserrat: la basílica i el conjunt del monestir i, de fons, els turons més coneguts de la muntanya: la Gorra Frígia i les Magdalenes. Mirant avall, distingim la capella de sant Miquel i, sota mateix, un caminet que voreja la muntanya i que porta cap a la Santa Cova.

Travessem la terrassa i veiem, una mica més avall, en la mateixa plaça dels Apòstols, un monument dedicat a Ramon Llull (1232-1316), conegut per moltes facetes però també per ser «el pare de la llengua catalana». Som en un mirador damunt del Llobregat, a tocar de l’aparcament de cotxes.

Els lul·listes mateixos dediquen a Ramon Llull aquest sintagma de la paternitat lingüística. Ser el pare de la llengua es refereix al fet que Llull va escriure 34 obres en llatí i català i 17 obres només en català (i tota la resta, 222 obres, només en llatí), però que és gràcies al fet que utilitzés el català en alguns textos, que la llengua catalana va fer un salt de qualitat.

El monument representa l’escala de l’enteniment, en al·lusió a l’obra del gran pensador polifacètic Ramon Llull, un dels referents filosòfics, literaris i religiosos de tot Europa. Són vuit peces amb forma de paral·lelepípede, col·locades com una escala de caragol, totes irregulars llevat de la més alta, que és quadrada i que representa Déu. Josep M. Subirachs és qui va projectar el monument l’any 1976. La placa hi diu el següent: «RAMON LLULL / ESCALA DE / L’ENTENIMENT / 1304». I, sota el dibuix d’una escala, hi ha fins a vuit paraules escites entorn de vuit esglaons que ascendeixen fins a Déu: pedra, flama, planta, bèstia, home, cel, àngel, Déu.

Davant del monument de l’escala d’enteniment de Ramon Llull, és oportú de llegir les reflexions lul·lianes que trobem en un capítol del Llibre de contemplació:

Com paraula sia dicció sentida e enteniment sia cosa intel·lectual, per açò, Sènyer, és molt pus noble creatura enteniment e pus noble cosa que paraula […] Com paraula, Sènyer, sia creada en home per revelar e per significar enteniment, per açò és paraula serva e sotsmesa a enteniment. Com enteniment sia dintre ànima, e paraula sia fora d’ànima, formada en l’àer, per açò, Sènyer, és enteniment pus prop a ànima que paraula […] Car moltes vegades s’esdevé que enteniment entén una cosa, e paraula ne significa altra contrària a la veritat que l’enteniment entén.

Llull va fer grans aportacions en tots els àmbits del coneixement, des de la filosofia i la teologia fins al dret, la medicina, l’astronomia, la retòrica i la lògica. Al mateix temps, cal situar-lo a l’inici de la tradició literària catalana, amb títols com Blanquerna, el Llibre de les bèsties o el Llibre de contemplació.

La plaça dels Apòstols deu el nom al record d’una capella que hi va ser edificada al segle XVI en memòria dels sants Apòstols. Estem molt a prop del Camí dels Degotalls, l’inici de la parada següent. Només haurem de travessar la carretera. Llegim-hi, abans d’emprendre el camí, un poema de joventut de Josep Carner, en lloança de la muntanya de Montserrat:

És Montserrat, l’humil, vestit de boixos;
com nostra gent és aspre i dolç alhora;
té la color devota i recollida
d’un cel suau a on el sol s’hi pongui.
És Montserrat el somni fet muntanya
que s’alça en pau damunt les gents frenètiques.
Ves a l’atzar i el trobaràs de sobte;
Oh vianant, tots els camins hi saben!

CURIOSITATS

• El 2016 es va commemorar el 700è aniversari de la mort de Ramon Llull. La Biblioteca de Catalunya disposa d’una extensa col·lecció de manuscrits i d’impresos lul·lians, amb testimonis que arrenquen des de finals del segle XIV. En podeu llegir més detalls en el llibre electrònic Ramon Llull a la Biblioteca de Catalunya, a cura de Joan Santanach i coordinat per Núria Altarriba.
• L’Arxiu Històric de Vilassar de Dalt acull el testament de Ramon Llull, fet el 26 d’abril de 1313 a Palma. Llull el va dictar, però el va escriure i tancar el notari Jaume Avinyó. El llegat es va repartir entre els seus fills; els dominics i els franciscans; els convents de Santa Clara, Santa Margarida i Penitència, i les obres de totes les esglésies i de la catedral de Mallorca.
• René Descartes, un dels artífexs de la revolució científica, va evitar d’esmentar cap nom propi en el seu famós Discurs del mètode. Només va fer una excepció: Ramon Llull. Tres-cents anys després que Llull es morís, la seva influència es mantenia.
• L’obra Ramon Llull. Vida i obres, de Pere Villalba i Varneda, es va presentar a la Biblioteca de Catalunya en el marc de l’Any Ramon Llull. Llull s’adreçava als llecs, però de manera culta i refinada. Fixem-nos com explica què se sent quan la persona passa dels 40 anys, que és l’edat aproximada que tenia Llull quan va escriure Llibre de contemplació en Déu: «De quaranta anys a amunt, comença hom a declinar i a envellir i a tornar el cos a la terra. On, enaixí com veiem, Senyor, que pujam per joventut, enaixí veiem que caiem per vellesa i que ens baixam per vellesa».

David Paloma / Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya