D’un extrem de la plaça Major, agafem el carrer de sant Miquel fins al carrer del Born i la plaça de sant Domènec. Ens plantem al passeig de Pere III i a la segona cantonada a mà esquerra trobem el carrer de Pompeu Fabra. Val la pena aturar-nos-hi tot fent els CAMINS DEL CATALÀ. Com a mínim tres motius ho justifiquen.
El primer és per assenyalar algunes dades sobre les vies que, a les terres de parla catalana, porten el nom de Pompeu Fabra, el Seny ordenador de la llengua catalana.
- El nom de Pompeu Fabra es troba en el nomenclàtor de 249 poblacions de Catalunya. És el tercer personatge històric preferit pels catalans, darrere de Pau Casals i Jacint Verdaguer. Entre totes aquestes poblacions, n’hi ha 13 que tenen més d’una via amb el nom de Pompeu Fabra. I una d’aquestes, Rubí, arriba a tenir tres vies: carrer, passatge i plaça! Hi ha un parc de Pompeu Fabra a Catalunya i és a Cardedeu.
- Les informacions que recullen les plaques són diverses: pot ser que només hi hagi el nom i el cognom (com a Manresa), però també hi ha indicats, en altres poblacions, el lloc i els anys de naixement i de mort. També s’hi afegeixen sintagmes informatius, com ara «gramàtic i lexicògraf», «filòleg», «gramàtic», «filòleg i lingüista», «gramàtic i lingüista», «autor de la gramàtica catalana», «considerat l’ordenador de la llengua catalana» i «creador de l’ortografia catalana moderna».
El segon motiu és per assenyalar el nombre de lingüistes que tenen presència en la retolació de les vies urbanes de totes les terres de parla catalana. Són 55!
N’hi ha una bona colla que només tenen dedicada una via, que sol ser un carrer: Ramon Amigó (Reus), Miquel Arimany (Roda de Ter), Pere Barnils (Centelles), Joaquim M. Bover (Palma), Josep Escrig (Llíria), Joan Esteve (Nàquera), Pau Estorch (Olot), Samuel Gili Gaya (Lleida), Carles Grandó (Elna), Josep Nebot (Vila-real), Jeroni Pau (Roses), Rosalina Poch i Ferrer (Igualada)…
Els lingüistes que tenen dues vies o més a nom seu són, entre d’altres, Antoni Febrer i Cardona (Ferreries i Maó), Josep Balari (Barcelona i Sabadell), Tomàs Forteza (Palma i Santa Maria del Camí), Josep Giner (Albaida i Carlet), Antoni Griera (Sant Bartomeu del Grau, Sant Cugat del Vallès i Vic)…
En qualsevol cas, els lingüistes més populars són mossèn Antoni M. Alcover, Joan Coromines, Pompeu Fabra, Manuel Milà i Fontanals, Francesc de Borja Moll, Carles Salvador, Manuel Sanchis Guarner i Enric Valor.
El tercer motiu ens porta fins davant del número 6 del carrer de Pompeu Fabra de Manresa. En un petit parterre ple de plantes s’alça un monòlit rectangular d’acer i bronze, amb el retrat en relleu i a mig perfil de Pompeu Fabra. Es va inaugurar el desembre de l’any 2000, amb motiu del primer congrés d’enginyers de llengua catalana que va tenir lloc entre els dies 6 i 9 de desembre d’aquell any. El promotor del monòlit va ser la delegació del Bages-Berguedà del Col·legi Oficial d’Enginyers de Catalunya. En el monòlit hi ha la següent inscripció frontal: «POMPEU FABRA I POCH / enginyer que consolidà la / nostra llengua».
Però Manresa té encara una altra parada inclosa en els CAMINS DEL CATALÀ. És el parc de les homilies d’Organyà, a la zona universitària. Anem-hi.
CURIOSITATS
- El llibre Pompeu Fabra. Vida i obra en imatges, de Jordi Manent i David Paloma, recull 40 monuments i plaques més dedicats a Pompeu Fabra, a part del monòlit de Manresa, en el conjunt de les terres de parla catalana. Trobarem el mateix medalló en la vuitena parada dels CAMINS DE MONTSERRAT.
David Paloma / Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya
