Al final de la tercera parada hem dit el que tots sabem: que el català és la llengua oficial d’Andorra. L’esmentat Manual Digest (1748) i també el Politar andorrà (1763) ja tractaven el català com a llengua oficial de facto.
Però si hem de referenciar un document en què es presenti el català com a llengua oficial de iure cal anar a l’arxiu del Consell General i repassar-ne les actes.

En arribar a l’ordinació del consell de sant Cogesme del 31 de maig de 1938, amb Francesc Cairat i Freixes com a síndic general, s’hi llegeix el següent: «Totes les súpliques adreçades al Molt Il·lustre Consell General deuran estar redactades en llengua oficial catalana».

I en el Consell del mes següent, del 20 de juny, s’hi afegeix un acord més: «Tots els cartells i ròtuls oficials o semioficials hauran d’estar redactats en llengua oficial, catalana».

El 1938 era un temps de guerra civil a Espanya. En aquest context, Andorra va fer un gest per marcar distàncies respecte del que passava al sud de la frontera. Potser tan sols va ser un gest testimonial, però el fet és que nou anys més tard, Pompeu Fabra, que vivia exiliat a Prada, va fer un viatge èpic per poder arribar a Andorra i fer el testament en català. Potser també va ser un gest testimonial, perquè Fabra no tenia propietats: només tenia la inquietud de poder estendre el document en la llengua per la qual tant va treballar i lluitar. A Prada també l’hauria pogut fer, però en francès; a Catalunya no hi podia ni entrar, però si d’estranquis hagués anat a Catalunya, l’hauria hagut de fer en castellà. Jordi Mir, un gran estudiós de Pompeu Fabra, explica que «en un acte tan íntim i humà com un testament, l’insigne filòleg no va trair la seva pròpia consciència».

El testament es va redactar i signar el 27 de novembre de 1947 davant del notari episcopal Rossend Jordana i Besolí, a Sant Julià de Lòria.

Breument, el viatge des de Prada va anar de la manera següent: primer un tren fins a Vilafranca del Conflent, després un altre tren fins a la Tor de Querol i encara un altre tren fins a l’Ospitalet, ja a prop del pas de la Casa; després un autobús de línia fins a Canillo, Encamp i Andorra la Vella.

Fabra es va allotjar en una caseta anomenada Villa Carmen, que va ser enderrocada als anys setanta del segle XX. Diuen els experts que coincideix avui en dia amb els números 85-87 de l’avinguda del príncep Benlloch, a Andorra la Vella. Avui és un bloc de pisos de cinc plantes.

El testament és breu i reflecteix el neguit del Mestre per assegurar el futur de la seva filla mitjana, Teresa, que estava malalta. De fet, Teresa es va morir al cap de dos mesos escassos que el seu pare anés a Andorra a fer testament.

El principat d’Andorra té present la figura de Fabra en dos punts d’Andorra la Vella:

1) Monòlit i placa al pati de les escoles, al carrer Ciutat de Valls, d’Andorra la Vella. Aquest monument es va inaugurar el 25 de gener de 1969 i va ser un dels primers entre els que honoren Fabra arreu de les terres de parla catalana. Aquell dia va tenir lloc a Andorra la Vella una sessió acadèmica entorn de la figura de Fabra.

2) El nom d’un carrer dedicat a Pompeu Fabra, que es va atorgar en el marc de les Festes de Cultura Popular Pompeu Fabra el 5 d’octubre de 1975. El carrer uneix els carrers de Prat de la Creu i Fiter i Rossell, a tocar del riu Valira i no gaire lluny de les escoles.

Dèiem en començar aquesta parada que calia repassar les actes del Consell General. És el que va fer amb gran encert el 2018 Joan Ramon Marina, cap d’àrea de Llengua Catalana del Govern d’Andorra. Gràcies a ell sabem de quin any és el primer document andorrà en què el català s’esmenta com a llengua pròpia i oficial. És de 1898. En el foli 132 del llibre d’actes hi diu el següent:

Se acorda que en lo succesiu
lo Sr. Síndich mane imprimir los pasaports y guías
ab lo lenguatge catalá y no castellá,
per ser aquell lo propi idioma de las Valls

CURIOSITATS

• L’any 2018 es va commemorar l’Any Pompeu Fabra i Andorra s’hi va afegir organitzant una jornada de conferències sobre el Mestre. El llibre que en va resultar, Andorra i Pompeu Fabra, recull les conferències de diversos experts. Jordi Mir, en el pròleg, va escriure que «Andorra ha estat i està al servei de la llengua i manté l’esperit de Fabra».

David Paloma / Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya