Camins del català: Andorra la Vella. La Casa de la Vall

La Casa de la Vall
La Casa de la Vall. Foto: Arxiu

Situada al cor d’Andorra la Vella, la Casa de la Vall és l’antiga seu del Consell General, és a dir, del parlament andorrà.
La Casa de la Vall és potser el monument més simbòlic d’Andorra. Es va construir a finals del segle XVI damunt d’una roca amb vista a la vall del riu Valira. Era la casa pairal de la família Busquets. Trobareu la casa al carrer de la Vall, al nucli antic d’Andorra la Vella. El desembre de 1702 el Consell General va adquirir aquesta casa per a les reunions dels consellers generals (representants de les parròquies), i aquí es va decidir la política del principat durant més de tres-cents anys. La Casa de la Vall va ser, doncs, el parlament.

La visita és guiada (5 euros). A la planta baixa hi veureu la Sala dels Passos Perduts i la Sala de Sessions. A la primera planta hi veureu l’armari de les set claus, on es guarden documents molt importants per a la història del principat. Un d’aquests documents és el Manual Digest de las Valls neutras de Andorra, en lo qual se tracta de sa Antiguitat, Govern y Religio, de sos Privilegis, Usos, Preheminencias y Prerrogativas (és el famós Manual Digest), un llibre sobre la història del govern i els costums de l’Andorra que data de 1748.

A la façana principal de la Casa de la Vall s’hi poden contemplar tant l’escut de la família Busquets com l’escut tradicional del principat d’Andorra, amb el lema «Virtus, Unita, Fortior» («La virtut, unida, [és] més forta»).

La Casa de la Vall s’obre a una plaça amb diverses escultures. Ens fixem en la de la signatura del pariatge i en la del referèndum per a la Constitució de 1993.

El pariatge és el nom que reben dues sentències arbitrals que van signar el 1278 i el 1288 el bisbe d’Urgell i el comte de Foix per les quals s’establia la sobirania compartida. El pacte, amb transformacions, s’ha anat mantenint durant una colla de segles, fins al punt que la Constitució d’Andorra, votada el 1993, ho diu ben clar: la denominació oficial és Principat d’Andorra i el règim polític és el «coprincipat parlamentari».

Entre un principat i un coprincipat, la diferència rau en el prefix. Si no hi és, el nom fa referència a un territori subjecte a la sobirania d’un príncep (com el Principat de Mònaco, on mana només un príncep). Però si apareix el prefix co –del llatí cum, que vol dir ‘en comú’–, aleshores el nom fa referència a un territori subjecte a la sobirania de dos prínceps, sobirania compartida. Andorra és, de fet, un coprincipat: hi manen dos prínceps que comparteixen el poder i la representació de l’estat.

El 13 de setembre de 2019 el president de la República francesa Emmanuel Macron va visitar el Principat d’Andorra. La fotografia oficial es va fer a les escales de la Casa de la Vall, amb el bisbe Joan-Enric Vives i amb tots els consellers generals.

Els consellers i les conselleres generals portaven la indumentària tradicional amb què només es vesteixen en dues ocasions al llarg de l’any: el 14 de març, dia de la Constitució, i el 21 de desembre, dia de Sant Tomàs. Afegim-hi ara una sessió extraordinària com la de la visita plegada dels coprínceps: capa i bicorni portaven els síndics; abric i tricorni portaven els consellers i les conselleres generals.

La Casa de la Vall va ser la seu del Consell General fins al 2011. Aquell any es va construir un nou espai per a la institució parlamentària, al costat mateix de l’edifici històric. La Casa de la Vall es va quedar petita.

 

CURIOSITATS
  • Els consellers generals són els representants del poble andorrà, són els diputats andorrans. En total n’hi ha 28. Tenen la mateixa naturalesa representativa, són iguals en drets i deures i no estan sotmesos a mandat imperatiu de cap classe. Si seguim la dita, «sempre els consellers novells pensen valdre més que els vells».
  • Després de les eleccions de l’abril del 2019, la premsa andorrana va difondre que les votacions van deixar el mateix nombre d’homes que de dones en el Consell General, és a dir, en el parlament. És un «parlament femení» (ho portava un titular), que situa Andorra en el quart lloc del món en participació política femenina. Afegim-hi ara que la mesa del Consell General, és a dir, la mesa del parlament, està formada íntegrament per dones. I que els consellers i les conselleres generals estan organitzats en grups parlamentaris. Hi ha el grup parlamentari demòcrata, el grup parlamentari socialdemòcrata, el grup parlamentari liberal…
  • Joan Coromines, el gran romanista, parla de principat com a denominació «preeminent a la regió central de la nostra pàtria»; la pàtria que inclou valencians, balears i rossellonesos, diu ell. Coromines bé hi hauria pogut afegir els andorrans, tan avesats a principats i coprincipats.

 

David Paloma / Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya

TOTES LES NOTÍCIES