Camins del català: aeroport i port de Palma. Palma (plaça Major) 

Plaça Major de Palma
Plaça Major de Palma (Wikimedia)

El 2016 es va commemorar el 700è aniversari de la mort de Ramon Llull. Aquell any, entre moltes accions d’índole ben diversa, es va presentar un Airbus 330-200 amb un nom gravat al capdavant de l’aeronau, sota mateix de les finestretes dels pilots: Ramon Llull. Les autoritats responsables de l’acord, que van ser el bisbat de Mallorca i la companyia Air Europa, van fer diferents parlaments. Una idea va ser present en totes les intervencions: Ramon Llull va ser un gran viatger.

A banda de ser un bon viatger per Europa i per la Mediterrània, Llull es va arribar a convertir en un dels intel·lectuals més universals de l’edat mitjana. Va néixer en un gresol de cultures i es va impregnar de pensaments molt diferents, però la seva llar va ser indiscutiblement Mallorca. En aquell temps, viatjar era una aventura complexa: o a peu o dalt de cavall o, per descomptat, en vaixell. Sempre que podien anaven seguint la costa i, així, si s’acostava mal temps, podien entrar en algun port. Si calia anar mar endins, el sol els guiava de dia i les estrelles, de nit. També Ramon Llull dona nom a un dels vaixells de la companyia naviliera Baleària. El super fast-ferry Ramon Llull va ser avarat l’octubre del 2002.

Arribem a Mallorca, doncs, i ens podem sentir al centre de la gran figura de Ramon Llull, que va fer aportacions en tots els camps del coneixement de la seva època: la teologia, la filosofia, el dret, la medicina, l’astronomia, la retòrica i la lògica. L’originalitat de la seva producció va atreure nombrosos pensadors posteriors a Llull, com Bruno o Leibniz. També Llull se situa entre els precedents més il·lustres de la combinació informàtica.

Alhora, va alçar una obra literària que va marcar el principi de la tradició literària catalana, amb títols tan coneguts com Blanquerna, el Llibre de les bèsties i el Llibre de gentil. Llull va ser un personatge excepcional. Va escriure centenars de títols, fent servir el llatí (tal com corresponia a l’època) però també l’àrab, l’occità, el francès, l’italià i, per descomptat, la seva llengua natal: el català.

Quan Llull va néixer a Palma el 1232 o 1233 (no se’n sap ben bé l’any), en una casa situada a prop del que actualment és l’angle nord de la plaça Major, era habitual sentir-hi parlar àrab. Jaume I havia conquerit l’illa als musulmans el 1229. Igualment, no era estrany sentir parlar català al nord de l’Àfrica. D’una banda, els catalans tenien Tunis com una mena de parador amb magatzem i capella, on residia un cònsol que gestionava els afers legals i comercials. D’altra banda, la milícia del soldà també la formaven mercenaris catalans.

Ramon Llull va recórrer milers de quilòmetres per promulgar el seu mètode filosòfic i teològic, per aconseguir el finançament de reis i papes, i així mateix per inculcar la fe cristiana a musulmans i jueus. Tan bon punt Llull posava els peus en terra musulmana, s’afanyava a parlar amb experts de l’Alcorà per convèncer-los de la bondat de la fe cristiana. Val a dir, però, que aquestes «converses» no solien acabar gaire bé.

Per a Llull, qualsevol racó era bo per escriure. Ho va fer en convents plens de pau i tranquil·litat i dalt de vaixells que el portaven a Tunis, on temia que no el poguessin pegar i fins i tot matar per les seves idees. Era un home místic però també d’acció, capaç de transformar la tensió en creació. Era extraordinari i, tal com ell mateix admetia, potser tenia un «punt de follia».

Air Europa va anar emetent el 2016 un vídeo de dos minuts sobre Ramon Llull en tots els seus vols, nacionals i internacionals (però no en català…). S’hi subratllava la transcendència d’una figura com Llull i també s’esmentaven els principals llocs lul·lians de Mallorca: Santa Maria de la Real, el santuari de Cura, el monestir de Miramar i la basílica de Sant Francesc. Anem-hi.

 

CURIOSITATS
  • La Biblioteca de Catalunya disposa d’una extensa col·lecció de manuscrits i d’impresos de i sobre Ramon Llull, amb testimonis que van des de finals del segle XV fins a l’actualitat. Així mateix, el Fons Llull, custodiat a l’Arxiu Històric de Vilassar, conté més de 300 pergamins, a més de documentació en paper, manuscrits i impresos que ajuden a conèixer la història de la cultura catalana, medieval i renaixentista.
  • La Societat Arqueològica Lul·liana (carrer de Montision, 9) es va fundar el 1880 amb l’objectiu de recuperar la figura i l’obra de Ramon Llull. S’hi conserva la biblioteca lul·lista Jeroni Rosselló.

David Paloma / Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya

Deixa un comentari

TOTES LES NOTÍCIES