Segurament molts recordeu aquesta frase d’una cançó de Joan Manel Serrat. Per cert us recomano no sols sentir-la sinó escoltar atentament la seva lírica. Uns altres més lletrats sabran que en realitat forma part de “Proverbios y Cantares” del llibre Campos de Castilla i reflecteix una reflexió filosòfica de la vida. Del famós Antonio Machado.

Hi ha moltes reflexions sobre aquests versos. La que posa més d’acord a tots és la que reflecteix que el camí és la vida. Per tant en l’estrofa que diu “Caminante, son tus huellas el camino, y nada más …” la reflexió seria que només importa el que es viu. Pròpiament viure la vida “caminar” és el que deixa aquesta petjada. Deixant de costat els somnis, el passat i el futur. Sense obsessió. Per això es fa camí en caminar.

No hi ha gens escrit en la teva vida, i només deixes petjada en caminar, “viure” dia a dia. És curiós quan retrocedim una mica de temps en diversos textos i podem arribar a comprovar que com a éssers humans hem avançat molt tecnològicament parlant. Una altra cara de la moneda és l’emocional que, si bé és innegable que també existeixen avanços, la velocitat és ben diferent. Ja que molts dels pensaments i dubtes d’allò més profund del nostre ser ja les vivien en aquells dies no tan llunyà.