Caigudes i cops, els accidents més comuns al cole

Amb la tornada a les aules tornen també les despeses en uniformes, material escolar, classes extraescolars i un llarg etcètera que la majoria de pares tenen assumit. No obstant això, són molts els que obliden una part no menys important: els accidents escolars. I és que són moltes les hores que els més joves passen en aquests centres i per tant i tal com indica el comparador d’assegurances Acierto.com, també són elevades les probabilitats que, si pateixen un accident, sigui en el recinte.

De fet, els experts apunten que són l’entrada, la sortida i els esplais els moments de més risc. Una cosa que no ens estranya si tenim en compte les aglomeracions i presses pròpies d’aquestes hores. Però, sabies que aquests contratemps poden estar coberts per l’assegurança escolar? De fet aquesta es fa càrrec des de les caigudes dins el pati de l’escola fins a d’altres accidents que tinguin lloc d’excursió o relacionats amb les infraestructures del centre.

I precisament són les caigudes i els cops els contratemps més comuns en aquest ambient, sobretot en les edats més primerenques. De fet, s’aprecien diferències en funció de l’edat del nen. Per exemple, els petits de fins a tres anys són especialment propensos a aquests incidents, ja que és en aquesta etapa quan comencen a adquirir més autonomia i es produeix un salt important. Una cosa semblant passa en l’etapa dels tres als sis, ja que es caracteritza per la curiositat i la mobilitat del nen. A partir dels set anys les caigudes per pràctiques esportives cobren especial rellevància. I al voltant dels 12, les caigudes i cops baixen en favor de les lesions per violència i les produïdes per col·lisions de vehicles a motor. Altres accidents comuns dels esplais són les rascades, blaus, esquinços, luxacions, fractures i traumatismes al cap.

Més enllà de l’escola i segons les dades del comparador d’assegurances de la llar, la veritat és que més de la meitat dels accidents en nens petits (54%) tenen lloc a casa. De fet és un 30% més probable que un nen tingui un contratemps en aquest context que a la via pública. La primera causa de mort en nens de fins a 15 anys en països desenvolupats són els accidents, sobretot a la llar. Aquí les caigudes també són les grans protagonistes -2 de cada 5 ho són- seguides dels talls i esquinçaments, cremades i intoxicacions.

Contratemps coberts per l’assegurança
L’assegurança escolar, per fortuna, es fa càrrec dels danys produïts com a conseqüència d’activitats dins del centre escolar. Per exemple, els que tenen lloc durant la pràctica esportiva, la celebració d’assemblees, els viatges de fi de curs, i fins i tot dels que tinguin lloc durant els períodes de descans diari i els que passen anant o tornant a casa. També es responsabilitza si el nen contreu una malaltia durant el període de vigència de la pòlissa i fins cobreix les despeses de medicaments en cas d’internament.

Una altra de les seves prestacions interessants és que, en cas d’infortuni familiar, permet a l’estudiant continuar la seva formació. I el cobrament és compatible amb qualsevol beca escolar. Fins i tot el bullying sol estar cobert.

La prevenció, clau
Per fortuna, hi ha algunes maneres d’evitar aquests accidents. El quid de la qüestió rau en la prevenció. Com a premissa general, l’ideal seria aconseguir un punt d’equilibri entre la protecció i autonomia del nen, de manera que pugui sentir-se lliure alhora que desenvolupa una conducta conscient i responsable per si mateix.

Així, a l’escola serà fonamental intentar evitar els jocs violents al pati, les empentes i prendre especial cura en zones com les escales. És bàsic que el centre es faci càrrec de la cura permanent i revisió periòdica dels equipaments i eines, de vetar l’accés a zones perilloses, d’assegurar les portes contra els cops de porta (per evitar que s’enxampin els dits amb elles, per exemple), i de garantir un transport escolar segur -fins i tot procurant que el nen vagi correctament assegut i porti el cinturó-. Comptar amb elements de senyalització per a zones mullades i altres és un altre punt clau. L’escola, a més, hauria de tenir un mapa de riscos descrit amb mesures que expliquin com evitar-los.

Pel que fa a casa nostra, el més convenient serà limitar els accessos a zones perilloses com les finestres, cuina i escales, fer servir protectors per a mobles, endolls i allargadors, prendre precaucions amb on deixem els objectes perillosos i productes tòxics i revisar la casa posant-nos a la seva alçada (gatejant).

TOTES LES NOTÍCIES