Aquest dissabte dia 19, dins la diada de germanor d’amics i veïns de la Vall de Cabó per la festivitat de Sant Isidre, l’Associació d’Amics de la Vall de Caboet commemorà el centenari del naixement del pare Cebrià Baraut Obiols, monjo benedictí de Montserrat. Aquest acte estava previst per l’any passat, quan es va complir la data, però no es va poder celebrar en aquell moment per motius logístics i finalment es farà enguany.
Cebrià Baraut era fill de Cal Roca, al poble del Vilar, i a banda de la seva tasca religiosa també va ser un gran promotor del patrimoni històric i cultural de la vall de Cabó. Aquests fets comportaren que fos el primer president de l’Associació d’Amics de la Vall de Caboet i posteriorment president honorífic fins a la seva mort, el 8 de juny de 2003 a Montserrat.
La jornada de dissabte s’iniciarà a les 12 del migdia amb la celebració d’una Missa a l’església romànica de Sant Serni de Cabó, seguida de la benedicció i repartiment del pa de Sant Isidre. Després s’iniciaran els actes dedicats al pare Cebrià, que començaran amb un passi de fotografies, moltes d’elles cedides per l’Arxiu de Montserrat.
Tasca de recerca a Andorra
La historiadora Susanna Vela, cap de l’Arxiu Nacional d’Andorra, parlarà de la tasca de Cebrià Baraut com a historiador, arxiver i paleògraf. De fet, el monjo benedictí va dedicar bona part de la seva vida a estudiar l’organització política andorrana de la baixa edat mitjana i a transcriure documentació històrica tant d’Andorra com de l’Alt Urgell, recollida en diferents cartularis i diplomataris. Per aquesta tasca, Baraut va ser guardonat amb els títols d’Andorrà d’Honor i de membre del Comitè Andorrà de Ciències Històriques. L’any 1991 la Fundació Jaume I li va atorgar el Premi de l’actuació cívica. A més a més, des del 2004 els ajuts de recerca, dotats per l’Arxiu Nacional andorrà des del 2000, es van passar a nomenar Ajuts d’Investigació i Recerca Històrica Cebrià Baraut i Obiols.
Nascut el 21 de maig de 1917, el pare Cebrià va ingressar a l’Abadia de Montserrat amb deu anys, el 1927, i va rebre una sòlida formació de base i espiritual. Durant l’exili per la Guerra Civil, va començar a ampliar els seus estudis d’història, primer a Alemanya i després a Roma. Després de tornar definitivament a Montserrat, des de 1950 va exercir de professor d’història eclesiàstica i va continuar amb els seus treballs de recerca. En l’àmbit civil, el 1974 es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de Barcelona i a la mateixa època va esdevenir membre de la societat d’estudis històrics de l’Institut d’Estudis Catalans i primer president de la Societat Cultural Urgel·litana, creada pel Bisbat d’Urgell el 1977.
