Un centenar de persones es van aplegar aquest dissabte passat a l’església romànica de Sant Serni de Cabó per escoltar la conferència sobre ‘La importància lingüística i històrica dels Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet’. L’acte va permetre tornar a veure el document en el seu emplaçament original i reivindicar el seu valor històric com un dels documents més representatius de l’època de naixement de la llengua catalana, al segle XI.

La vicepresidenta de l’Associació d’Amics de la Vall de Caboet, Mercè Casanova, va donar la benvinguda i va transmetre “l’emoció que feia veure que els Greuges es trobessin altre cop a Cabó -en facsímil-, l’interès que havia suscitat la conferència amb una església ben plena de gent i com la toponímia que apareix en el pergamí encara és vigent a la Vall”.

Casanova va parlar en nom del president de l’associació, que no hi va poder ser per motius de salut. També va excusar la seva presència, per raons familiars, la directora de l’Arxiu Nacional d’Andorra, Susanna Vela. De la seva part L’historiador Carles Gascón i el professor emèrit Josep Moran van oferir interessants ponències, cadascun en el seu àmbit, sobre el context històric en què es va elaborar aquest escrit de queixa.

La ponència de Joan Anton Rabella, doctor en filologia i l’estudiós del pergamí, fou per a molts la més esperada, atès que li corresponia explicar la importància lingüística dels Greuges. Rabella va recordar com, quan es va proposar estudiar el text, el primer que va fer va ser anar la Vall de Cabó per conèixer els indrets dels quals es parla en el document i que avui en dia encara existeixen, com ara el Castell de Caboded, l’Oliba d’Ares, la casa Botxera (casa Boixadera) o el Pug, (llogarret del Pui). El cap de l’Oficina d’Onomàstica de l’IEC, tot i remarcar que els Greuges són el primer text extens en català, va insistir que el més important d’aquests textos és, més enllà de la cronologia, el seu contingut.

Josep Maria Clavé, juntament amb l’estudiant d’història Daniel Fité, van llegir els Greuges tant en català antic com en l’estàndard actual. Aquesta lectura va permetre als presents fer-se una idea de com era aquell català parlat gairebé fa un mil·lenni i també saber el contingut del pergamí.

L’acte també tingué un record especial per a tots el membres de l’Associació que ja no hi són i en concret per al monjo de Montserrat i historiador Cebrià Baraut, fill del Vilar de Cabó.