Abans era una cosa no gaire habitual i menys a Andorra, on suposadament el nivell de vida ha estat alt en les últimes dècades. Suposadament. Però des del col·lectiu Ciutadans Solidaris i des de l’ONG es va constatar que hi ha gent, cada vegada més, que busca menjar en els containers per a poder tirar endavant. Busquen als containers propers a les grans superfícies i, sovint, troben el que busquen. Què és el que es diu des de Càritas? Que volen creure que aquest fenomen que indica que hi ha un creixement de la pobresa no anirà més. Jo també ho vull creure. Sospito que la majoria ho voldríem creure. Però els fets són els fets.

En la localitat catalana on viu la meva família, Cunit (Tarragona) vaig veure el mateix fa pocs dies. Uns homes joves, magrebins, busquen menjar als containers i trobant unes llaunes. La meva cara de sorpresa va esgarrifar a la meva germana que va explicar-me que “Cunit ha canviat molt des que ens vam criar aquí, de petits”. I no només Cunit i Andorra. Posteriorment vaig veure una escena similar a Vilanova i la Geltrú, una altra ciutat on semblava que la pobresa extrema no existia, almenys des dels anys 70. Uns homes (blancs i parlant castellà espanyol) venien tovallons de paper als cotxes que paraven a la carretera. Després d’haver col•locat la mercaderia se’n van tornar a una petita casa abandonada que havien ocupat. Fins que la policia els desallotgi, és clar.

Quan es parla de com moren les democràcies, sospito que ens referim a coses com aquesta. És quelcom que m’obsessiona des de fa alguns anys: la creixent indignació en la majoria de la població per la pèrdua de nivell adquisitiu i de conquestes socials com esclatarà? En llenguatge espanyol després dels pacífics (la majoria) indignats veurem als Sanchez Gordillo de torn ocupant supermercats, finques o bancs i el que vingui després? Els Anglada dient que estem davant una invasió musulmana i que expulsats els estrangers viurem millor tindran més predicament? Empresonats en el passat per frau a gran escala com Mario Conde tindran èxit en els seus experiments populistes?

La culpa de tota la crisi a Catalunya la té el govern espanyol que “ens roba i expolia” o les autonomies són la xacra que annihila Espanya i mort el gos autonòmic morta la ràbia? Ho veurem aviat. Per cert, a Andorra no estem lliures d’aquest fenomen i probablement aviat podrem posar la cara als Anglada o Mario Conde locals que vulguin surar en el mar d’indignació que cada dia és més gran. Només és qüestió de temps constatar-ho i dins d’uns anys recordarem que “el que vindrà” va ser fruit de la cobdícia d’uns pocs i la covardia i estupidesa de molts (per exemple jo) que van tancar els ulls premeditadament.

 

3 comentaris

  1. I mentrestant el Govern desaparegut fent vacances llargues per desconnectar!!

  2. Respectat juntalletres: vós teniu raó una vegada més. És aquesta inmensa majoria silenciosa, acollonida i acovardida la qual no fa res i deixa fer. Permet a causa de la seva ignorància i la seva admiració malentesa que uns rics i lladres es quedin el que no és seu i se n’aprofitin del que és de tots: diners públics mal gestionats. No sé si el grau d’indignació arribarà a ser general, i mitjançant les lleis, manifestacions i protestes aquesta situació serà justa i digna un dia proper. En comptes de mirar i procurar el bé per aquests que busquen als contenidors, preferim esquivar-los i fer com que no els hem vist, oblidant la cada més factible possibilitat que d’aquí a ben poc podem ser també un d’ells.

  3. Da miedo dondé estamos llegando. Esto se hunde cada vez más.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada