bosaLa boxa va ser un esport de masses durant els anys 20 i 30 del segle passat. Un esport a l’abast de les classes populars catalanes i que enaltia llegendes com Josep Gironès. Un passat brillant, amb 5 campions d’Europa abans de la dictadura, que contrasta amb les penúries del present.
La boxa és l’esport de contacte que té més tradició a casa nostra, però avui en dia els professionals d’aquest esport no aconsegueixen guanyar-se la vida amb els combats, i els amateurs reben ressò mediàtic a comptagotes. I tot plegat, amanit amb una percepció general d’esport violent i perillós. Allò que Joan Fuertes cataloga de “desconeixement”. Fuertes encadena 26 anys al capdavant de la Federació Catalana de Boxa Amateur i és conscient que l’època d’or de la Boxa no es repetirà: “Mai tornarem a l’època dels anys 20, els anys dels mites de la boxa. Però estem vius, més de 3.000 persones han omplert el Palau Olímpic de la Vall d’Hebron per seguir el campionat d’Espanya fa tot just uns mesos”.

Catalunya compta amb més de cinquanta clubs on es practica la boxa, amb espais emblemàtics com el Gallego-Prada de l’Hospitalet de Llobregat o el KO Verdún, responsables de l’organització de vetllades concorregudes en sales, poliesportius i hotels de les comarques barcelonines. La radiografia de la boxa catalana la completen els 600 púgils que estan en actiu, tot i que només una quinzena d’ells han apostat per fer el salt cap al professionalisme. Unes dades a les quals cal sumar-hi els practicants que entenen la boxa com el millor mitjà per mantenir-se en forma, tonificar el cos i descarregar adrenalina, que han trobat una oferta àmplia i en creixement en gimnasos que inclouen la boxa dins el seu catàleg d’activitats esportives habituals.

Fuertes, que en els darrers anys ha encaixat cops en forma de retallades a la federació, és optimista de cara al futur: “Tot i la pèrdua de subvencions, i malgrat que la boxa és un esport que no interessa promocionar, ens estem aixecant. La constància dels clubs i dels practicants és l’esperança que tirarem endavant”

I per tirar endavant, el combat més important l’haurà de lliurar contra les etiquetes. El món de la boxa n’és conscient i batalla amb ganes contra l’estigma de la violència, amb experiències d’èxit com els combats i els entrenaments organitzats a la presó de quatre camins per la federació catalana i el Club de Sant Adrià del Besòs a petició d’un pres ex boxejador.
S’aferra fort a les dades que indiquen que és un dels esports més segurs gràcies a normes mèdiques estrictes i controls rutinaris inèdits en altres esports com els escàners i els encefalogrames. I celebra la irrupció de fenòmens com el de Loli Muñoz, que trenca prejudicis de classe i de gènere d’una sola volada.

La glòria ja no tornarà, però tot i estar contra les cordes, la boxa no llançarà la tovallola. Perquè llançar-la significa la rendició i els púgils catalans tenen ganes d’allargar el combat.

Sabies que…?

“Estar contra les cordes” i “llançar la tovallola”
Són dues expressions que provenen del món pugilístic. La primera indica una situació de debilitat en un dels extrems del ring i la segona és literal, ja que qui llança la tovallola en un combat ho fa per rendir-se. La popularitat de la boxa va aconseguir que les dues expressions s’anessin fent un lloc en el dia a dia dels aficionats fins a arribar en plena forma a les converses del segle XXI”

Arreu dels Països Catalans hi ha prop de 130 clubs on es practica boxa, una seixantena dels quals estan al País Valencià.
En destaquem 2 de significatius: el Físics Ciutadella (Menorca), que l’any passat va participar per primera vegada al Campionat de Catalunya, i el Ring Olympique (Perpinyà), fundat el 1946 i que té la seu a… l’estadi de la USAP!

Per Roger Castillo – Fosbury.cat / El Tot Mataró i Maresme · Cugat Comas

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada