Borrell alerta que Andorra no podrà fer valdre determinades especificitats en l’apropament a Europa

forum-pirineusL’expresident del Parlament Europeu, Josep Borrell, ha deixat clar que Andorra “no podrà seguir sent una excepció” i que, per tant, no podrà seguir vivint “de ser una excepció” al bell mig d’Europa, com ha fet fins ara. Ho ha dit en el marc del Fòrum Pirineus, organitzat aquest dijous a la tarda per les agències EFE i ANA, el Govern i l’ambaixada d’Espanya a Andorra.  En el debat, tres expresidents del Parlament Europeu, Josep Borrell, Enrique Barón i José María Gil-Robles han debatut sobre l’aproximació dels microestats a Europa. Borrell ha posat èmfasi en el fet que “Andorra no té gaires més opcions” que adaptar-se a les regles del joc que estableix la Unió Europea. En aquest sentit, ha assegurat que “els vents que corren pel món són contraris a les excepcionalitats que ha fet valdre Andorra fins ara”, i s’ha referit especialment al diferencial fiscal i al sistema bancari.

En aquesta línia, Borrell ha deixat clar que “la dinàmica del món no permetrà mantenir excepcionalitats ni secrets bancaris”. En relació a aquesta darrera qüestió, ha remarcat que “els secrets bancaris estan caient arreu del món” i no per la pressió que estigui posant la Unió Europea, sinó més aviat els Estats Units. Uns secrets bancaris que “tant de bo acabin de caure aviat”.

En relació a la fiscalitat, l’expresident ha deixat clar que “anem cap a un procés d’homogeneïtzació de polítiques fiscals”. En aquest sentit, ha afegit que “això no vol dir que Andorra hagi de deixar de tenir aquest sistema bancari ni aquest sistema fiscal”, però sí que ha “d’adaptar el seu futur per tal que uns altres elements siguin la font de la seva prosperitat”.

Pel que fa al manteniment de les especificitats en aquesta acord d’associació -tant Borrell com els altres dos expresidents han coincidit que aquesta és la fórmula més adequada d’apropament-, el català ha deixat clar que hi ha determinats aspectes que es podran fer valer, però n’hi ha d’altres que no.

En les declaracions prèvies a l’ANA ha estat més taxatiu en assegurar que a la Unió Europea “hi ha certa fatiga de demanda d’excepcionalitats”. En aquest sentit, ha afegit que “l’Europa a la carta comença a ser indigerible”.

Malgrat tot, durant el debat ha deixat clar que, tractant-se d’un acord d’associació, aquest marge de negociació serà més ampli que si es tractés d’un acord per integrar-se plenament dins de la Unió. Aleshores, ha remarcat que caldria complir fil per randa les condicions imposades per la Unió Europea.

En tot cas, ha recordat que a la UE “tenim sol·lucions” per tal de fer front a les necessitats dels estats que s’hi volen associar, com ara períodes transitoris “i un seguit d’artilugis per fer possible demà el que potser no es pot fer avui”.

En relació a la capacitat d’Andorra per assumir la part del cabal comunitari que comportaria un acord d’associació, tant Borrell com Gil-Robles han assegurat que aquest serà assumible, ja que serà més suau que si es tracés d’una integració completa.

Un altre dels aspectes que s’ha tractat ha estat l’assumpció de la llibertat de moviments i d’establiment de persones. Barón ha destacat que “la llibertat d’establiment té uns límits”, i s’ha mostrat convençut que aquesta serà assumible per Andorra, ja que “no crec que hi hagi una invasió a curt termini per part europea”.

Barón també ha destacat que l’economia andorrana “és una economia de serveis, essencialment orientada a l’exterior”, amb una gran preponderància del turisme. És per això que ha assegurat que aquesta llibretat de moviments i d’establiment “no crec que suposi una gran amenaça, sinó tot el contrari”.

Per la seva banda, Gil-Robles ha alertat que a l’hora de negociar amb la Unió Europea no es pot anar amb la mentalitat “de qui va a un mercat, a veure quins avantatges aconsegueix a costa dels altres”. Qui s’apropa a la UE, ha destacat, ho fa “per progressar en comú” i qui no ho fa així “acaba perdent la majoria d’oportunitats”.

En aquest sentit, Borrell ha animat als andorrans a “no tenir mentalitat de botiguer, de veure quant em puc estalviar per aquí i quan guanyo per aquí” amb aquest procés d’apropament. Si un s’apropa a la Unió, ha conclòs, “ho fa pel seu sistema de valors, i si no els comparteix, més val que no s’hi incorpori”.

Borrell, per la seva banda, ha animat els andorrans a “no tenir por” d’afrontar aquest procés tot i admetre que “és natural tenir cert temor quan s’explora allò desconegut”. Gil-Robles, per la seva banda, ha resumit que en tots els processos d’apropament, els països han viscut tres fases: primer l’entusiasme, després la preocupació i la quiexa i finalment la normalitat.

Defensa de l’acció del Govern en l’afer BPA

Durant el debat, els expresidents també han estat preguntats per la gestió del Govern en l’afer BPA i en com aquest fet pot afectar la negociació amb la UE. L’únic que ha respost ha estat Borrell, que ha assegurat que la resposta del Govern “ha estat ràpida i efectiva”.

En aquest sentit, ha assegurat que l’Executiu “ha fet de tallafocs” i “ha tractat per tots els mitjans que aquest esdeveniment no comportés un efecte contagi que desetabilitzés a la resta del sistema financer andorrà i s’estengués la sospita”.

Borrell ha admès que “ha estat dolorós pels accionistes i pels clients, però ha estat una operació de cirurgia de guerra que ha tingut els seus efectes, perquè avui el sistema financer andorrà no està sota sospita, com hauria pogut passar”. Tot plegat, ha remarcat que “pot ser un actiu” a l’hora de negociar amb Europa.

En declaracions prèvies a l’ANA, Borrell també ha criticat l’actuació de les autoritats espanyoles amb Banco Madrid, filial de BPA. Ha assegurat que en aquell cas “va ser pitjor la medicina que la malaltia”, ja que “es va liquidar un banc que hauria pogut subsistir”.

Text i foto: ANA

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada