Una Lliga amb tants equips com l’espanyola, en la que personalment crec que hi hauria d’haver un parell d’equips menys per afavorir el descans i la qualitat del futbol d’elit, fa que novament tinguem aquesta temporada una setmana amb tres partits.

Aquest diumenge el Barça juga al Ciutat de València contra el Llevant a les 21 h, dimecres a la Rosaleda contra el Màlaga a les 22 h i, finalment, el dissabte següent a casa contra el Granada a les 18 h.

Atapeïda setmana de partits de Lliga que els nostres jugadors afronten amb la confiança de no haver encaixat encara cap gol en els partits disputats, i haver-los guanyat tots, el que els permet ser líders en solitari a la Lliga i a la Lliga de Campions, i per la banda dels aficionats, amb la garantia de veure un entrenador motivat, amb les idees clares i un equip renovat que ara sí, torna a lluitar cada pilota, torna a pressionar al rival i torna a tenir ganes de jugar al futbol i de guanyar.

Luis Enrique ha fet en els pocs dies que porta al capdavant de l’equip tècnic la revolució que es necessitava, exerceix de capità d’un vaixell que anava, en certa mesura, a la deriva des de feia un parell d’anys.

L’esperit que ja va demostrar al camp quan era jugador, l’està inculcant als nou vinguts, als que continuen al primer equip i als de la Masia amb els qui ja havia tingut ocasió de fer-ho fa uns anys.

Quan en Pep Guardiola va dir que marxava del Barça, que ho deixava, ens va dir que ho feia perquè s’havia buidat, doncs bé, Luis Enrique ha arribat ple de caràcter, de ganes, d’idees i crec que pot portar el vaixell blaugrana tan lluny com ho va fer en el seu dia en Pep. El Barça necessitava recuperar el comandament i sembla haver encertat.

Veig alternatives tant a la banqueta com sobretot en el joc de l’equip. Ja no som aquells onze que no sabien què fer ni com tocar-la quan l’equip contrari ofegava el nostre joc, ens pressionava als creadors i es dedicava únicament a destruir el futbol que intentàvem fer. Ara, si no es pot crear pel centre, s’obre a les bandes, com ha de ser, perquè hem recuperat els carrilers, i si no podem arribar a gol amb la pilota enganxada a les botes, xutem des de fora de l’àrea amb encert.

Penso que l’equip està demostrant una bona forma física, una motivació que no decau al llarg dels noranta minuts i una pressió constant al rival que desgasta les seves defenses fins aconseguir que cometin un error, però ens manca encara solucionar els partits abans i no haver d’esperar a les segones parts per fer els gols.

Estem a l’inici de temporada i crec que el joc del Barça encara evolucionarà força.

Anem pel bon camí!