Darrerament he reflexionat força en el fet que les nostres idees i els nostres sentiments venen de fonts molt estranyes. Els llibres, l’escola, els amics, la família, alguns coneguts…ens forneixen amb algunes de les nostres idees i modifiquen algunes vegades la nostra forma de veure el món. També ho fan els mitjans de comunicació naturalment i entre ells les pel·lícules. Doncs bé me n’he adonat que d’algunes pel·lícules que he menyspreat perquè eren poc entretingudes per mi o d’un nivell intel·lectual baix treia reflexions interessants i de grans produccions res de res. Per exemple la Mòmia 2. Escena final en què el bo i el dolent (la Mòmia) estan a punt de caure per un penyassegat i les seves nòvies els poden ajudar. La nòvia del bo li ajuda i la nòvia de la Mòmia no ho vol fer. Llavors aquest es suïcida perquè tot el que ha fet ha estat per amor i descobreix que la persona que estima no és capaç d’arriscar la seva vida per ell. L’amor, doncs, és ser capaç de fer tot el possible per l’altra persona a la qual creus estimar. Thriller de psicòpates assassins horrorós amb Jennifer López. La noia maca, Jennifer López, és la psicòloga que ajuda el poli bo i guapo a detenir al psicòpata. En un moment ella li diu a ell que el psicòpata evidentment actua així perquè de nen va ser una víctima de maltractaments i ara es venja. Resposta del policia: “jo també vaig ser víctima de maltractaments de petit i no vaig reaccionar així. De fet, em vaig fer policia per a que això no torni a passar”. Tenim capacitat d’elegir, sempre, ens ve a dir.

Perquè faig aquest recordatori? Doncs perquè de vegades la frontera entre la qualitat i les escombreries és molt tenue i només és de grau. I podríem fer extensiva aquesta reflexió a la resta dels aspectes humans. Tota pel·lícula i de fet tota comunicació humana té un missatge: volgut o sense voler. I de vegades aquest pot ser molt interessant com són els casos que explico tot i que la forma artística sigui força millorable. Podríem anar més enllà. En tota persona o creació artística hi ha quelcom interessant si es grata a fons. I defectes, és clar. La diferència és només de grau. Quin és el missatge de tot això què dic? Ho resumiré amb un bon missatge d’una bona pel·lícula, per mi. És Batman returns. Batman, en un moment clau, li diu a l’advocada de la qual s’ha enamorat: som el que fem. Doncs això.