Aquesta sensació tan coneguda a Londres i Lleida, la boira. Si coneixes el camí; saps a on vas; la boira simplement no et permet veure. Però quan no coneixes el camí, la boira fa difícil prendre decisions per més que ho intentis no pots veure molt més enllà. Així és de vegades com ens sentim. Com si hi hagués boira a les nostres vides. Sense tenir clar un rumb, sense tenir clar què hi ha davant de nosaltres, sense tenir clar què succeirà. A vegades parlem de l’aventura com una cosa divertida, com una cosa que val la pena. Però quan hi ha boira en la teva vida, no es tracta d’aventura. Un dia de boira pots trobar-lo fins i tot divertit. Quan aquesta boira persisteix un pot arribar a oblidar el sol i a trobar-lo tant a faltar que és capaç de canviar la seva adreça només per poder anar a veure-ho. Potser, aquest sigui el millor exemple per dir que tot passa, que res és permanent. La vida són cicles de la mateixa manera que les estacions, ens porten diferent climatologia. Potser, veure de tant en tant la boira ens serveixi per gaudir més del sol. Es diu que la felicitat és com la papallona. Si la persegueixes mai l’atrapes si et sentes a observar-la es posa en tu. Si hi ha boira en la teva vida. No et desanimis. Estigues tranquil, dedica un espai de temps a decidir on vols anar. I camina amb tranquil·litat observant el camí. Potser, d’aquesta forma la felicitat es posi en tu. De 11 a 12 els dilluns a www.alpicatradio.com comentem l’article.