Un dels moments més esperats pels nens, al Nadal, és just aquest. La vigília de Nadal. Per això els vull dedicar aquest conte, a tots els nens del món. Llegiu i reflexioneu:

Era just la vigília de Nadal, i tots estàvem molt nerviosos. Al costat del foc penjaven els mitjons buits, a l’espera de l’arribada de Santa Claus.

Els més petits ja dormien, ben arraulits als seus llits i tapats fins a les orelles. Segur que somiaven amb dolços, bombons i regals.

Jo em vaig posar la meva gorra de dormir. La mare, el seu mocador i vam anar al llit. Però, els nervis no em deixaven dormir i les hores passaven sense que pogués tancar els ulls.

De sobte, vaig sentir un enrenou fora de la casa, al prat i, d’un salt, vaig saltar del llit per a veure què passava. Vaig aixecar la persiana i després vaig obrir la finestra.

La lluna plena il·luminava el prat cobert de neu com si fos migdia.

I de cop… No podia ser!

De lluny vaig veure la silueta d’un trineu tirat per vuit rens. S’acostava a gran velocitat. Semblava que volava.

Portava les regnes dels rens un vellet i, veloç, vaig saber de seguida que havia de ser Santa Claus.

El trineu era més ràpid que les àligues. Els rens volaven i Santa Claus xiulava i cridava als seus rens. Un a un, els anava anomenant pel seu nom: Anem Destello!, Vinga, Danzarín! Accelereu, Cabrioles i Bruixot. Corre, Estel. Vola, Cupido. Més ràpid, Tro i Espurna, al cim del sostre, al cim del mur.

El vellet estava molt abrigat, però brut de fang. Portava, a l’esquena, un sac de joguines.

Com brillaven els ulls! Que feliç el seu somriure i aquells foradets que es marcaven als costats. Les seves galtes eren rosades i el seu nas, vermell com una cirera.

Tenia una barba espessa tan blanca com la neu.

 I, així, volaven els rens per a arribar a les cases, pisos… Omplien a les llars, en cadascuna de les parades, tot de joguines per als nens.

La veritat és que Santa Claus no va dir una sola paraula i va tornar a la feina, abans, es va sacsejar tota la roba bruta de cendra. És el que té accedir per les xemeneies.

Va saltar damunt del seu trineu, va xiular els rens i van començar a volar veloços com el llamp. Però vaig arribar a escoltar-lo mentre desapareixia: Aquí us deixo, perquè tingueu present, no només les joguines lliurades, sinó també els valors que heu de tenir tot l’any, no tan sols per Nadal.

El respecte cap a les persones, no mentir, ser generosos amb els altres, bondat, caritat, i molta humanitat per a tots.

Perquè si ens ajudem entre tots, és clar que cadascú rep el que dona i, si sou solidaris, quan vosaltres necessiteu ajuda, la tindreu. I que sapigueu tots els nens del món, no és generós el qui dona el que li sobra, sinó aquell que és capaç de donar-ho tot per als altres.

Que tingueu, una nit i uns bons dies, plens d’il·lusions i que us portin el regal demanat. Si és el contrari, és igual, penseu que hi ha molts nens al món que no tindran absolutament res.

FELIÇ SANTA CLAUS A TOTS .