Benedicció del monòlit Laudato Si al Santuari de Núria

nuriaEl Santuari de Núria ja llueix el primer monòlit-monument en record i agraïment al Sant Pare Francesc pel text de l’Encíclica “Laudato Si'” -sobre l’ecologia humana integral- després que el 1 de setembre ha estat beneït per l’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives en el transcurs de les activitats de la festivitat de Sant Gil, festa dels pastors i un dia emblemàtic pel Santuari.

El monòlit mostra aquesta inscripció en llengua catalana: “El Santuari de la Mare de Déu de Núria i Vall de Núria en record i agraïment al Papa Francesc per la seva Encíclica sobre l’ecologia humana integral “Lloat sigueu Senyor!” i un fragment de l’encíclica. La coincidència amb la Jornada Mundial de pregària per la cura de la Creació instituida pel Sant Pare li ha donat més simbolisme. A l’acte han assistit les nombroses autoritats i convidats de la diada, encapçalades pel Director General de d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, Ricard Font i el President de Ferrocarrils de la Generalitat Enric Ticó que han posat en relleu l’interès de preservar el medi ambient i tenir present “l’ecologia humana integral” de la que parla el Papa Francesc. També han agraït l’esforç de tots els que han estat implicats en el projecte. Han assistit els alcaldes de Ribes i Queralbs i d’altres autoritats locals. Mons. Vives per la seva banda, ha instat en la seva benedicció a escoltar el cor, on rau la nostra consciència.

L’Arquebisbe d’Urgell ha presidit abans la Missa Solemne, on s’ha llegit el missatge del Sant Pare en motiu d’aquesta benedicció i de la instal.lació del monòlit. Mons. Vives ha recordat en la seva homilía que Sant Gil va implantar a Núria la fe cristiana i és on va néixer la devoció a la Mare de Déu; ha fet memòria de la designació de Basílica del Santuari assenyalant-lo com “un indret molt unit al Sant Pare, acollidor, que avui justament acull la jornada de pregària lloança a la Creació” i ens crida l’atenció a treballar per l’ecologisme, a ser part de la Creació i a preservar la natura per a les noves generacions. Mons. Vives també ha instat a preocupar-nos pels pobres en un sentit àmpli de l’ecologia, dels immigrants, i ha demanat per a les persones que es veuen en la necessitat d’exiliar-se la protecció de la Mare de Déu de Núria.

Ha demanat que acompanyi els catalans en tots els moments, i sobretot en els moments actuals, que ens protegeixin dels atacs dels uls als altres, de les mentides, de la corrupció: “demanem-li un cor obert, generós i acollidor amb els qui no pensen com nosaltres, perquè Catalunya serà agermanada o no serà. Això és el que demanem a la Mare de Déu, que no surti un poble dividit sinò a germanat de les properes eleccions, que cessin les mentides contra el nostre poble, que cessin la tergiversació de la veritat, que uns i els altres recuperin el seny, que Catalunya visqui agermanada amb els altres pobles d’Espanya i d’Europa”. Monsenyor ha recordat que Catalunya ha acollit un milió i mig d’immigrants al llarg de la història recent sense rastre de xenofòbia en la societat, i ha demanat a la Mare de Déu que no entri el maligne a través de la divisó dels pobles i les persones.

Durant la jornada també s’ha dut a terme la presentació del documental “L’exili de la Mare de Déu de Núria”, basat en el llibre de Manuel Castellet i realitzat per Zeba Produccions, i en la projecció ha estat present una de les protagonistes de la fugida que es va dur a terme en aquells dies turbulents des de Núria, que ha volgut fer-se una fotografia amb Mons. Vives.

La Basílica de la Mare de Déu de Núria és un paratge pirinenc molt estimat pels amants de la muntanya, l’esquí i l’ecologia. S’hi accedeix només ascendint a peu, o a través del tren cremallera de muntanya que, juntament amb el de Montserrat, són els dos únics que perviuen a tot Espanya.

L’any 2014 el Santuari va rebre 264.500 visitants. És un lloc de gran bellesa, on la devoció mil.lenària a la Mare de Déu de Núria, sempre hi ha tingut una petició de fecunditat per als matrimonis ben coneguda, i també actualment de demanda de perdó i reconciliació integral pel casos d’avortaments o accions contra la vida.

Text i foto: Bisbat d’Urgell

TOTES LES NOTÍCIES