Feia temps que Barcelona no era de ningú, però els mesos de confinament estricte va ser així. Ni turistes ni ciutadans. Els carrers estaven buits de cotxes i vianants; les botigues, els restaurants i els hotels, tancats; i també els gimnasos i les escoles. No hi havia disputa per l’espai, la ciutat no era de ningú. La pandèmia va anar evolucionant a la baixa i els habitants de la capital catalana van tornar a prendre els carrers; primer, per passejar, i després, per consumir. Els barris van ser els primers que es van omplir de gent, mentre que les zones més emblemàtiques del centre seguien mig desertes: només hi havia barcelonins. Les onades de covid-19 es van anar succeint i la vacunació les ha suavitzat, fet que ha permès recuperar un element desitjat per a alguns i prescindible per a molts altres: els turistes. El debat sobre el model de turisme que hi ha d’haver a Barcelona havia quedat paralitzat per la situació sanitària -com tantes altres coses-. La recuperació ha suposat reprendre’l i ja torna a ser el de sempre, amb un únic afegit: les empreses del sector han patit la pandèmia més que la resta i volen recuperar el terreny perdut.
És per això que recentment l’associació sense ànim de lucre Barcelona Global -que aglutina un centenar de companyies de la ciutat- ha presentat 10 propostes pel que consideren “millorar Barcelona” i fer més competitiu el seu sector turístic. Júlia Catarineu va assistir a la presentació i va resumir els suggeriments de l’organització en una crònica. Entre les més destacades hi ha “que la ciutat sigui més caminada, més sostenible i més verda“. És una premissa que casa completament amb l’estratègia del govern municipal, que ha introduït les superilles i ha pacificat diversos carrers -o trossos d’aquests- de la ciutat. Hi està d’acord tot el sector? El president del Gremi d’Hotels, Jordi Clos, criticava l’estratègia de peatonalització temporal de carrers i les terrasses provisionals d’Ada Colau en una roda de premsa al setembre. No deixava clar, però, si preferien una pacificació definitiva d’entrada o, simplement, hi estaven en contra.
Més turistes que abans de la covid-19
En el que sí que coincideixen Barcelona Global i el Gremi d’Hotels és en que l’ampliació fallida de l’aeroport del Prat va ser una oportunitat perduda. Defensen convertir la ciutat en un hub intercontinental, sense deixar gaire clar a què es refereixen amb “hub tecnològic i de relacions”. Volen connexions aèries directes amb més països? Volen una major capacitat per a rebre turistes? Aquesta mateixa setmana, el corresponsal a Barcelona de VIA Empresa, Jordi Sans, reunia en un article l’opinió de diversos experts sobre l’impacte que tindrà en un futur proper haver deixat passar els 1.700 milions d’euros d’inversió d’Aena per tal de protegir la zona natural de La Ricarda.
Bàsicament, la conseqüència és que es podrà superar -tot i que per poc- el nombre de passatgers que havien passat per l’aeroport del Prat l’any anterior a l’inici de la pandèmia. I és que el Josep Tarradellas té capacitat per al desplaçament de 55 milions de persones i l’any 2019 en va moure 53. Aquestes hipòtesis de creixement arriben quan encara no s’han recuperat, ni de lluny, els nivells de visitants estrangers a Catalunya previs a l’esclat de la covid-19. Les dades que oferia l’Institut Nacional d’Estadística (INE) apuntaven una recuperació ràpida però no completa. Al setembre, el territori ha rebut 867.500 turistes estrangers, tres vegades més que el mateix mes del 2020. L’any anterior havien vingut dos milions de persones de fora de les fronteres el setembre.
Així doncs, les xifres encara estan lluny -no arriben ni a la meitat de les dades habituals- de recuperar-se del tot. La despesa que han fet aquests visitants ha estat encara més elevada en comparació a l’any passat, ja que s’han multiplicat per quatre. Tot i així, encara es troba més lluny de recuperar els nivells precrisi que el nombre de viatgers estrangers: els 789 milions d’euros registrats el setembre del 2021 són només una tercera part dels 2.000 milions del mateix període del 2019.
Recuperar terreny
Així doncs, tot i que el sector del turisme es concentra en recuperar terreny, també té la vista posada en superar tots els rècords. Poc a poc, l’activitat turística avança cap a la normalitat: l’aeroport de Barcelona ha anunciat recentment que recupera 39 rutes internacionals que havien quedat interrompudes a causa de la pandèmia. També hi ha ara esdeveniments que reuneixen actors diversos del sector per establir les bases de com ha de ser aquesta recuperació. És el cas de la primera Trobada Descobrir, organitzada per la revista Descobrir Catalunya i que va comptar amb la presència del Conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, a l’acte de cloenda. Resumia així el paper d’aquesta activitat econòmica a Catalunya: “El turisme és una peça clau, perquè comporta uns beneficis als quals no volem renunciar, però també perquè vinculats al turisme hi ha tots els elements de gestió de la societat”.
Ara bé, també avisava que “volem un model de turisme més sostenible des del punt de vista mediambiental, econòmic i social i, per fer-ho, hem de posar al servei de la resolució d’aquelles amenaces i problemes que ja avui detectem, tot el coneixement madur d’un àmbit en el qual hem estat punters a nivell mundial”.
Els grans empresaris turístics noten les conseqüències de la crisi però dominen el rànquing dels més rics de Mallorca
Els treballadors amb contractes temporals o precaris són els que més han patit aquesta crisi del sector turístic, no només en els negocis específics de l’activitat, sinó també els que en depenen indirectament. Per mida de l’empresa, les pimes són les més damnificades, en general. Però, com ha afectat la pandèmia els gegants del turisme? La publicació de la llista dels espanyols més rics de la revista Forbes deixa una idea aproximada de com ha estat l’impacte, sobretot, si ens centrem en les fortunes mallorquines. I és que dels cinc primers llocs, tres estan ocupats per empresaris del turisme.
En la cinquena posició, hi ha Carmen i Luis Riu, propietaris del grup hoteler Riu. Amb 300 milions d’euros cada un, la crisi els va excloure d’aquesta llista el 2020 però els ha recuperat per a aquesta edició. El quart i tercer llocs són els únics ocupats per empresaris fora de l’òrbita turística: són Juan i Carlos March Delgado, nets del fundador de la Banca March. La segona posició dels més rics de Mallorca l’ocupa Gabriel Escarrer, el CEO de Meliá, amb 900 milions d’euros de fortuna. La crisi a l’empresa és anterior a la covid-19: ha perdut un 51% de capitalització des del 2017. I el pòdium l’encapçala Miquel Fluxà, president executiu del grup Iberostar. Té 1.200 milions d’euros. Qui encara no han sortit de la crisi són, majoritàriament, els treballadors. Així que potser abans de parlar de créixer per sobre dels rècords en turisme, toca recuperar el sector.
Per Margalida Vidal Barcel
