‘Barcelona 2101’ de Valentí Puig

“Al Tupinamba de la cantonada eren pantocràtors i no tenien telemagna”. Així comença Barcelona 2101, la novel·la de ciència ficció de Valentí Puig que, segurament, no deu agradar als lectors d’aquest gènere.

No deixa de sorprendre que un escriptor declaradament planià com Valentí Puig –autor d’un elogi de l’obra de Josep Pla, L’home de l’abric (1998), i d’una enciclopèdia sobre la literatura occidental a partir de les lectures de l’home de l’abric, Diccionari Pla de literatura (2000)– escrigui una novel·la de ciència ficció.

A L’home de l’abric, Valentí Puig afirma que “hi ha escriptors que transformen la nostra pròpia manera d’escriure (…) d’altres dupliquen la rendibilitat perquè són a la vegada mestres d’escriure i mestres de viure. No puc deixar de dir que llegint Pla he après moltes lliçons sobre l’escriure i el viure”.

I què diu Pla sobre l’escriure?

Defensa la literatura de l’observació per damunt la literatura de la imaginació. En el prefaci a El carrer estret, inclòs al volum 8, Els pagesos, de l’Obra completa, diu que “Escriure vol dir descriure, amb la màxima intel·ligibilitat possible”.

Portada del llibre Barcelona 2101Pla escriu El carrer estret des de la idea stendhaliana del mirall que, segons l’home de l’abric, “és una força passiva, desproveïda de facultats ordenadores. Si el mirall no reflecteix cap argument és que davant seu no n’hi passà cap”. Per a Pla “les novel·les amb argument, més que reflectir la vida, no fan més que arbitrar una forma d’artificiositat”.

I, abans de tornar a Valentí Puig, una darrera cosa de Pla: “La invenció és un fenomen de ximplets que ignoren la limitació de l’esperit humà, indefectible.”

I tornem ara a la pregunta de l’inici: Barcelona 2101 és una novel·la de ciència ficció que no agrada als lectors d’aquest gènere? Valentí Puig seria, a ulls de Pla, un ximplet que ignora la limitació de l’esperit humà ?

Vaja, la pregunta se’ns ha duplicat.

Del que no hi ha cap dubte és que Valentí Puig, a hores d’ara, té tot el dret a queixar-se i a anar-se’n del programa, si això fos un programa, perquè… no havíem vengut a parlar del seu llibre?

L’any 2101 Tutela té 18 anys és, per vocació, perruquera de robots fox terriers i animals místics, accepta les doctrines severes del seu pare i s’estima Frisco, un psicòleg d’urgències adscrit a Seguretat. Viuen a la ciutat-estat de Barcelona, on fa molt de temps que l’obsolescència del petroli i la guerra xiïta-sunnita han deixat l’Islam malferit i arraconat. Barcelona DF és l’última ciutat-estat d’Euro-Occ abans de la nova civilització asiàtica.

I què passa després?

No res. Barcelona 2101 és una novel·la de ciència-ficció sense argument escrita per un deixeble de l’home de l’abric que ha passat el mirall stendhalià no per la realitat, sinó per la realitat de la seva imaginació sense cometre la ximpleria d’ignorar la limitació de l’esperit humà.

Barcelona 2101, més que una novel·la de ciència-ficció, és una novel·la de llenguatge-ficció. Valentí Puig hi juga a construir un llenguatge per al segle XXII. I, si de cas, aquesta és la gràcia de la novel·la.

Facem-ne un tast.

“Pels bulevards pul·lulaven les bimborobot, maquillades com qui va a una altra cerimònia, amenaçades per mandes de transhumanites hooligans amb una extralibido injectada als genitals”.

Per Jordi Albis l La Veu dels Llibres

Deixa un comentari

TOTES LES NOTÍCIES