Potser ja aniria essent hora que els que ens dediquem a això que en diuen gastronomia, retiréssim la vista de les estrelles que busquen enlluernar el món sencer, i ens féssim ressò d’iniciatives més modestes però igual d’autèntiques i força més compromeses amb l’entorn immediat, la tradició i els productes de proximitat. Perquè la pura lògica ens hauria de fer veure que no tothom pot aspirar a la universalitat. I que a més, tampoc és bo que així sigui.
Faig aquesta reflexió desprès de compartir una xerrada sobre la pera de Lleida amb el cuiner Albert Marimón, del restaurant La Cava, de Tàrrega. Un cuiner que es permet oferir als seus clients, gínjols, herbes salvatges i varietats de pera que els urbanites o els mercabarnistes no podríem ni somniar.
I és que, al marge de les varietats de moda, omnipresents, de qualsevol dels productes que consumim, hi ha infinitat d’altres varietats i ingredients que, en no ser produïts massivament, no poden arribar a la majoria dels consumidors. Un fet que ens obliga (agradi o no) a plantejar que la muntanya, en aquest cas el client, hauria d’anar a Mahoma, en aquest cas el cuiner.
Un cuiner que també ha de fer un exercici de realisme i entendre que la seva mina d’or està en els caps de setmana i els dies de festa. Per això l’Albert, com els que han abraçat la seva filosofia impregnada de realisme, els dies laborables cuina una única cassola, hereva del plat únic que cuinaven les fondes dels nostres avis. Una versió modesta dels menús degustació que ofereixen els estrellats. Un fet, però, que no exclou que aquesta cassola sigui excelsa i feta amb aquests mateixos escassos productes de proximitat.
Per tant, es tracta d’establir una entesa cordial entre cuiners i menjadors. La mateixa que, tard o d’hora, caldrà establir entre turistes i residents o entre clients i botiguers. Una entesa que garanteixi la subsistència del cuiner a base de fer calaix els caps de setmana amb la gent que es desplaci a casa seva però a base d’una oferta prou diferent i atractiva com per justificar el viatge, oferint coses diferents, productes poc coneguts i signes d’identitat d’un cuiner que estima la cuina i que no vol acostar-se a les estrelles sinó fer feliços als seus clients.