Pel Barça, la temporada ha finalitzat aquest passat dimecres amb una nova final descafeïnada de la Copa Catalunya, que ha enfrontat al RCD Espanyol i el FC Barcelona i en la que els blaugranes s’han imposat a la tanda de penals, aconseguint el títol en joc.

Ambdós clubs li donen poca o nul·la importància a aquesta competició i acostumen a jugar amb els equips inferiors o, en el millor dels casos, amb els suplents del primer equip que menys minuts disputen al llarg de la temporada.

No ens omplim la boca sempre dient que el Barça representa Catalunya, i ens posem la senyera a la samarreta? Doncs per què no li donem, com a Club, una empenta a aquesta competició i la juguem amb jugadors del primer equip? Cal ser conseqüents amb el que venem i no pensar només en donar descans a uns jugadors que aquest any no han fotut res de res en tota la segona volta del campionat.

Tancada la nostra temporada, només ens queda per veure la Final de Champions on els dos millors equips europeus d’aquest any lluitaran per assolir la que serà, per a uns, la seva primera Copa de Campions, i per als altres la desena. El primers porten 40 anys desitjant-la i tant de bo puguin unir-se al selecte grup de campions, mentre que els segons porten 12 anys esperant ‘la décima’, i tant de bo continuïn com fins ara.

El Barça sembla ser que va per feina, no com en anys anteriors, i aquesta setmana s’ha presentat al nou entrenador, Luís Enrique, i al ja més que sabut fitxatge de Ter Stegen per cobrir la vacant que ha deixat Víctor Valdés a la porteria.

El ‘Lucho’ ha dit el que tots creiem que cal fer, és a dir, autocrítica per veure que s’ha fet malament aquest any, en què s’ha fallat des de dins, no des de fora, i com es pot millorar i corregir errors per afrontar una nova temporada aspirant a tornar a ser l’equip que tots volem veure, aquell equip amb xispa, amb ganes, amb ambició i que ens delectava amb el seu joc.

També ha comentat una cosa important referent a la cantera i que m’ha semblat força be. Diu que si algú vol pujar al primer equip que s’ho guanyi, que treballi dur i demostri que és mereixedor de tenir la seva oportunitat, que de no ser així no la tindrà. I és que darrerament han passat pel primer equip homes que potser no estaven a l’alçada del que seria d’esperar, però que com calia demostrar que fem cantera se’ls ha donat la oportunitat, fent-los potser més mal que be.

Així, amb noves cares, que de ben segur anirem coneixent al llarg de l’estiu, podrem oblidar una temporada sense títols, sense ‘jogo bonito’, que a tants i tants culers ens ha decebut, i que serà més recordada per la mort de Tito Vilanova (DEP), l’adéu del gran capità Carles Puyol, la marxa de Víctor Valdés, la futura construcció del nou espai Barça, i les vomiteres de Messi, que no pas per cap altre motiu.

Esperem i desitgem que Luís Enrique arribi, com es sol dir, amb la flor al cul i que tinguin l’encert tots plegats de construir una bona plantilla, de cohesionar-la, de triar un nou capità a l’alçada d’en Puyi, però sobretot de recuperar el joc que volem a Can Barça, i les ganes de títols en uns jugadors que ja ho han guanyat tot.

Els socis i l’afició en general volem més, volem tornar a gaudir amb el joc del Barça, un joc que ha de ser molt més vertical perquè de res em serveix tenir la possessió si la pilota no acaba entrant a la porteria contraria, un joc que ha de permetre més els xuts des de fora de l’àrea, perquè no sempre s’ha d’entrar a porteria amb la pilota enganxada als pebrots, un joc que no es basi només en tocar i tocar, també ha d’incorporar el contracop i les passades en profunditat, així com un davanter centre nat, el típic 9 de tota la vida, i crec que tot això ho sabrà fer en Luís Enrique.

Ànims i visca el Barça!