Avui dia sembla que ser feliç és obligatori. Ens bombardegen pertot arreu amb temes i frases d’autoajuda. Llibres, anuncis, etc. Sóc totalment partidari de qualsevol informació que ens ajudi a créixer com a persona. També i sense cap mena de dubte sóc conscient que la vida ens dóna tot tipus de situacions i hi ha moments en ella per a sentir-se malament. No podem empènyer a algú que estigui passant un mal moment i dir-li que té falta d’actitud i que somrigui.

Igual que a una persona amb gana no li pots ensenyar a cultivar el seu menjar. Primer hauries d’alimentar-la i després ensenyar-li a com aconseguir de forma autònoma el seu menjar. El mateix ens passa a nivell emocional. Quan caiem el que necessitem és que ens ajudin a aixecar-nos i a recuperar-nos. El que anomenaríem uns primers auxilis.

Després ja arribarà el moment d’animar a la persona a tenir una bona actitud per a superar allò que hagi de superar. Permetem a les persones que visquin i sentin les seves emocions, que ens sentin com un punt de suport i comprensió. Les nostres emocions són igual que la nostra anatomia. Necessita un temps per a cicatritzar i curar. Per tant ningú hauria de sentir-se culpable per estar vivint un moment no favorable.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada