Ara em deixaré anar a una arrissamenta una mica arrissada, però estic segur que em seguireu. La confusió de les atxes de l’altre dia és el millor indicador d’allò que dèiem dels dos pobles (i que els cecs que no hi volen veure continuen negant a ultrança). És ver que, de sempre (o si més no d’ençà que hem anat deixant de ser, com a societat, majoritàriament creients), l’expressió ‘Endavant les atxes!’ ha generat acudits constants, a causa del desconeixement del significat del mot en qüestió. La diferència, substancial, és que a nosaltres la cosa ens fa gràcia per la possibilitat que aquestes atxes fossin hacs, és a dir, haches (i aquí fóra oportú, com sempre, recordar aquella definició de crucigrama que feia: ‘Elles sempre endavant, que les hacs són mudes i no sonen’. No cal dir que el joc que hi planteja el crucigramista compta amb la complicitat del lector, que entendrà l’ambigüitat sense la qual seria impossible de resoldre). El senyor Domingo, en canvi, en representació d’aquesta Catalunya que viu rotundament d’esquena a tota manifestació de la llengua catalana, no comparteix aquest imaginari i per tant és normal que cometi una pífia com aquesta (després, l’esperpent encara va anar més enllà i es veu que un altre cromanyó, aquest cop madrileny, va afegir al presumpte greuge la consigna de ‘segar cabezas’, que segons ell seria la invitació que fa Els segadors en assegurar que “quan convé seguem cadenes”, però aquí ja és difícil no pensar que hi ha mala fe intencionada).
Ja estem, o si més no jo ho estic, cansats de tanta sobrerrepresentació i comèdia d’enfrontament ideològic. La proliferació de tertúlies, debat i xerrameques en format divers em fatiga molt perquè la majoria dels que hi participen (tant presentadors com xerraires, amb poquíssimes i honroses excepcions, com ara l’Enric Vila) oculten sistemàticament el conflicte de fons: que hi ha uns ells enemics de la llibertat i uns nosaltres que la reclamem. No es tracta de catalans contra espanyols sinó de defensors de la llibertat dels pobles contra partidaris del poder de les elits. Hi guanyaríem molt si el senyor Domingo i molts altres, moltíssims altres, a totes les bandes de l’espectre ideològic, es deixessin de funambulismes retòrics i acceptessin la premissa bàsica: estic contra vosaltres perquè no accepto la vostra llibertat. Si més no ens estalviaríem moltes hores de buidor i ofensa intel·lectual. I agressions a l’idioma, de passada.
2016-09-15