Tan important és avançar com aturar-se. Si no realitzem aquest acte de tant en tant, correm el risc de convertir-nos en una allau. És a dir agafar una velocitat i una potència que sense control no ens serveix per a res. Amb aturar-nos no em refereixo a una pausa, que per cert no només són bones sinó necessàries. Amb detenir-se em refereixo a que val la pena prendre’s un dia o dos per a revisar les nostres metes i objectius, assegurar-nos que tot està correcte i amb les dates proposades acceptables. Detenir-se ens ha de servir també per a recordar-nos que l’important en la vida és sentir-se feliç i compartir aquesta felicitat amb els que t’envolten.

Aturar-se no només per nosaltres sinó pels altres i ajudar-los a reflexionar. Pot semblar una ximpleria però m’agradaria recordar-vos aquella frase que diu: “Sol aniré més ràpid però junts arribarem més lluny”. Per increïble que ens sembli la velocitat i la vertiginitat amb la qual gira el món i succeeixen les coses, quan ens detinguem podrem apreciar que la velocitat depèn de nosaltres. Evidentment que el món continua girant i les coses succeint independentment del que tu facis. Però tu decideixes la velocitat. Si et veus immers en un lloc on no pots decidir la velocitat amb la qual vius, si no pots gaudir de la felicitat, potser és més urgent que mai que t’aturis i puguis veure com canviar i millorar aquesta situació.