Com que tot plegat ha passat al Brasil, aquest mot pròpiament no podria rodar en aquesta columna; però atès el moment general del planeta, no es pot descartar que qualsevol dia passi el mateix per aquí baix, o sigui que vaig avançant feina.
Assaltar, o el substantiu assalt, em fan gràcia per la família. Que venen de saltar és evident (concretament de salire, saltum: ‘saltar, brollar’), però l’evolució d’aquest verb llatí ha acabat donant uns quants derivats genials. En destacaré els millors.
D’entrada, insultar: es tracta d’un cultisme, però em sembla d’allò més gràfic que aquesta acció estrictament verbal provingui d’una forma del verb que podríem traduir per ‘saltar a sobre’; l’insult, doncs, seria una agressió tan empipadora que és equiparable a una de física.
Saltant: un salt d’aigua. De gerundis en funció de substantiu no és que no n’hi hagi (en el llenguatge jurídic són freqüents), però aquest és d’una utilitat i concisió extremes. Un saltant (d’aigua) i un sortint (de la roca) em semblen concrecions verbals molt ben trobades.
Sallar: verb malauradament desconegut. En sentit literal vol dir ‘córrer una nau tallant l’aigua’ (pres del francès, es veu), i en sentit figurat, ‘fer camí veloçment’. Com sallava, l’Enric, quan repartia el correu!, posa el GDLC com a exemple. Una perla que no aprofitem.
Sobresalt i sobresaltar, dos empipadors que van amb una S quan instintivament els escrivim amb dues.
Saltuari, simpàtic adjectiu (‘que procedeix a salts’) que m’encantaria fer servir almenys una vegada abans de passar avall.
I acabo amb la colla dels saltadors, que tenen molta gràcia: saltabarrancs, saltamarges (el més conegut, segurament), saltamartí, saltabardissa (és un peix), saltaparets, saltataulells (aprenent o dependent de botiga), saltaterrats (lladre) i salta-regle són els que aplega el diccionari normatiu; i naturalment saltimbanqui, d’etimologia més rebuscada perquè és l’adaptació de l’italià saltimbanco (‘salta en [un] banc); suposo que la I final es deu al fet d’haver partit del plural, igual que modernament fem amb panini o tortellini. Fora del DIEC, algun diccionari també recull saltimbocca, una curiosa creació culinària (rotllets de carn de vedella), anomenada així perquè se salten a la paella.
[Bonus track. Saltòmetre. Sí, existeix, i sí, serveix per al que sembla: per mesurar l’altura dels salts en competicions esportives. És que aquesta família és la pera].