Article d’opinió d’APAPMA: La platja

Cala laurediana
Cala Laurediana (APAPMA)

Ja som a l’estiu, ja ha arribat la calor, i com a país de muntanya els llocs més naturals per refrescar-se són rius, llacs i estanys. I com no, les piscines, però aquestes ja no tenen aquest vessant natural, de muntanya, i estan tractades amb productes desinfectants.

Al Comú de Sant Julià de Lòria se li ha ocorregut que aquest estiu els ciutadans puguem refrescar-nos al riu Gran Valira al seu pas per Sant Julià.

D’ençà que fa anys, amb la construcció del vial de Rocafort, una part dels Lauredians demanessin de preservar el prat d’en Toni Vila per fer un parc al centre de la ciutat, amb possible accés al riu, el Comú no ha parat de fer propostes de cara al riu, potser per la consciència d’haver donat l’esquena a aquesta font de vida. Primer un passeig de difícil accés i més encara difícil fugida en cas d’urgència, ràfting sense cabal suficient i ara una platja fluvial.

En el cas del ràfting van començar les obres de moviment de terres sense permisos i el Govern els hi va aturar després de la nostra denuncia. Posteriorment les van realitzar sense tenir un cabal mínim assegurat i l’activitat no ha anat més enllà de l’anècdota d’una festa major.

 

Aquest estiu ens toca la platja
Com sempre, mai estem en contra de les propostes, ens agrada poder valorar-les per a poder opinar i decidir si les trobem correctes o no. En aquest cas no s’ha fet exposició pública del projecte, ja que tot i modificar el marge i potser la llera del riu, la legislació no ho considera obligatori, ja que no superen els 50m.
Al nostre entendre, tota modificació dels marges del riu i de la seva llera per projectes que no són d’interès nacional, i aquest encara no ho és, haurien de ser explicats a la ciutadania i a altres parts interessades, si mes no per eliminar dubtes sobre el projecte en si. I segurament també els d’interès nacional.

A nosaltres aquest projecte en crea diversos dubtes:

1- És realment una platja fluvial, o és un terreny al costat del riu amb sorra?
2- Et podràs banyar al riu? Com hi accediràs? Quines mesures s’han adoptat per superar el desnivell entre la sorra i l’aigua?
3- També tenim dubtes, que haguéssim dilucidat en veure el projecte si s’hagués fet exposició publica, com quin tipus de sorra posaran a la platja. És sorra d’Andorra? És sorra importada de platja? Està desinfectada? Si la gent es banya al riu com afectarà la fauna i la flora de la zona de bany, i riu avall?
4- Com netejaran la sorra? De forma mecànica o amb productes desinfectants? En el segon cas, pot afectar la fauna i la flora?
5- A nivell seguretat i donat per fet que a la platja s’hi podran banyar:
a) Hi haurà un socorrista?
b) Hi ha un límit de cabal del riu per a poder-se banyar, per sobre del qual seria perillós?
c) Que es preveu fer en cas de turbinat de FEDA, que aquest suposes un augment sobtat del cabal d’aigua del riu? Es programarà, afectarà això al normal funcionament de FEDA?
d) En cas de pluges, o pluges intenses en capçaleres dels rius, quin sistema d’alerta es té previst per alertar als banyistes i evacuar la platja?
e) Per informació general, és una zona inundable, catalogada com a zona d’inundació centenal fora del llit menor (Estudi del risc d’inundació a la xarxa fluvial d’Andorra, Cartografia de les Zones Inundables, Govern d’Andorra).
f) Mesures de seguretat per accedir i sortir de l’aigua.
g) Menors d’edat, podran accedir al riu?

6- Hi ha projecte de restauració de la zona afectada un cop finalitzada la “temporada d’estiu”? Com es preveu recuperar la zona al seu estat original o millorar l’estat en què es trobava abans del projecte?

I com aquest de segur que en sorgiran més dubtes encara un cop veiem en què consistirà l’esmentada platja.

Amb tot, fa poc dies llegíem un article sobre la possibilitat de controlar la pandèmia del Covid-19 a través de les aigües residuals, però resulta que a Andorra no és un sistema segur a causa de les deficiències del sistema de depuració d’aigües residuals, part de la qual acaben baixant pels nostres rius per fuites als col·lectors, per abocaments directes d’aigües fecals, etc.I ens preguntem, com preveuen controlar que l’aigua que arriba a la “platja” no porti restes fecals? Com controlaran la seva qualitat?

Just aquest mes a Espanya el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) ens diu que els rius, els llacs i els gorgs són els medis aquàtics més desaconsellables per al bany, ja que la supervivència del coronavirus pot ser major que en l’aigua salada o en piscines tractades. (https://www.diariodesevilla.es/…/rios-pozas-lagos-pantanos-…)

No tots els projectes són dolents ni bons, però s’ha de fer en l’interès de tots, i com ens diu la Constitució Andorrana,
Article 31
És funció de l’Estat vetllar per la utilització racional del sòl i de tots els recursos naturals, amb la finalitat de garantir a tothom una qualitat de vida digna i de restablir i mantenir per a les generacions futures un equilibri ecològic racional en l’atmosfera, l’aigua i la terra i de defensar la flora i la fauna autòctones.

APAPMA