“Art al Roc” acull les obres de quatre autors dels Tallers d’Art 2016

El passat dimarts dia 5, es va inaugurar a la nova sala d’exposicions del Govern, “Art al Roc”, ubicada a l’antic CIAM d’Escaldes-Engordany, la mostra dels treballs realitzats als Tallers d’Art, que el Ministeri de Cultura disposa a la Massana.

La ministra, Olga Gelabert, va inaugurar la mostra, acompanyada de la directora de Cultura, Montserrat Planelles. La ministra va excusar-se en nom del ministeri pel retard que s’havia produït en l’obertura d’aquesta exposició, coincidint amb el trasllat de la Sala al nou emplaçament ubicat a Escaldes-Engordany.   

La sala “Art al Roc”, que es va obrir recentment amb la presentació “Andorra, paisatges interiors”, que mostrava les obres exposades al Pavelló de la 56a Biennal de Venècia, amb Joan Xandri  i  Roqué, ara ens ofereix una visió de l’obra recent de Rafael Contreras, Neus Mola, Meritxell Papió i en el cas de la Joana Baygual, la també comissària adjunta de l’anterior Biennal, el·ludeix presentar obra pròpia en favor d’una artista per ella molt admirada i representativa, la Mireia Sallarès.

Aquesta última, amb el títol de “Las Muertes Chiquitas” exposa i transmet les seves vivències en un  viatge per diferents estats de la República Mexicana i a través de la seva càmera i un rètol lluminós que deia “Las Muertes chiquitas”. Sallarés intenta establir lligams entre el terreny públic i privat, entre l’eròtic i el polític. Alhora s’expressa sota el prisma de la teologia de l’alliberament femení, la prostitució, l’exil·li i la pluralitat de la identitat mexicana així com amb el compromís ètic de l’art amb la realitat sociopolítica d’aquell entorn.

En aquest  projecte, l’autora, a més a més de narrar el seu procés creatiu, sitúa les experiències femenines en una cruïlla de diferents enfocaments teòrics, tal com explica en la crítica l’especialista Helena Braunstajn. La també artista Joana Baygual comparteix  el mateix punt de vista crític i artístic en aquesta proposta delegada de “Las Muertes Chiquitas”, a Mèxic, un país en el qual la Joana  va viure un determinat temps de la seva vida artística.

La Neus Mola, una altra dels artistes participants, amb el títol de “Ingenuïtat Perduda” ens apropa a l’etapa de l’adolescència, tal com ens diu en la seva pròpia presentació… “en aquesta franja d’edat, tant les hormones com l’estat emocional i neuronal, els adolescents es troben en una inestabilitat constant que a vegades els fan sentir vulnerables”. Així que l’autora decideix expressar les seves reflexions  mitjançant el rostre d’una nina-nena, alhora que ens presenta la cara i els ulls amb llargues pestanyes pintades de negre, a part d’uns llavis pintats de carmí.

La Mertixell Papió, amb l’obra titulada “De tot se’n diu menjar” presenta una instal·lació que es desenvolupa en tres actes. En el primer l’autora podríem dir que s’aixeca el teló d’un escenari virtual. En el segon acte, quan el menjar ja és a taula, l’autora li dona color i  textures i els gots s’omplen de begudes. No hi ha coberts, de forma que els aliments són ingerits i desapareixen ràpidament. És en el tercer acte que la Meritxell Papió ens demostra com de de pressa vivim i mengem i com ens alimentem amb productes plens d’additius i aromatitzants així com d’altres aliments no naturals. La seva aportació  és totalment una crítica al consumisme.

art al rocFinalment, l’artista Rafael Contreras ens ofereix també en format d’instal·lació que l’autor titula “Desigualtats” i que en les tres obres que presenta diu que “vol  fer una crítica social sobre temes que sempre són d’actualitat…” Per aixó ens presenta un denominat  “Tríptic de la Ignomínia Infantil”. On repeteix sis vegades un ”No” a l’ablació. Continua l’ exposició amb “Sense comentaris” on l’autor denuncia com hi ha indrets on comprar una bala és més barat que alimentar un infant. En el seu tercer espai que titula “Retalls”, Contreras  mostra els bitllets d’euros retallats i penjats amb agulles de penjar la roba. El crític d’art Ermengol Puig defineix l’obra de Contreras com un autor que ha construït un tríptic que per damunt de tot, vol denunciar la indefensió i la infàmia d’un món corrupte, que somet els més febles i desvalguts. Segons el mateix crític d’art, “Cada una de les parts del Tríptic de la ignominia infantil funciona com un mitjà pel qual es pretén atreure l’atenció de l’espectador sobre tres aspectes denigrants que formalment tenen més a veure amb la vida que amb les qüestions plàstiques”.

Em permeto suggerir una visita al centre “Art al Roc” on podreu admirar la gran i diversa aportació de quatre dels artistes que ara ens mostrem part de si mateixos en una visió cromàtica i d’expressió lliure,  que alhora constitueix una crítica social dins la nostra contemporaneïtat.

L’exposició dels “Quatre artistes dels Tallers d’Art” que acabem de comentar és d’entrada gratuïta i es pot  visitar fins el  dia 11 de Setembre de 2016.  Recordeu… a la nova Sala d’Exposicions del Govern… “Art al Roc”, Avinguda  Carlemany núm.8  d’Escaldes-Engordany, al Principat d’Andorra.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.