Soóc conscient que els brous de la meva infantesa generalment acabaven en forma d’un arròs i fideus on ambdós pilars de la nostra gastronomia quotidiana acabaven en una més o menys perfecte harmonia que, per tant, és possible.
Faig aquesta reflexió perquè donant un tomb pel calendari de festes gastronòmiques de bon temps i bon peix de les nostres costes, m’adono que, de la mateixa manera que hem dividit la humanitat entre els amants de l’oli i els de la mantega, els de la carn feta i la poc feta, o els partidaris del cafè de mitjó i del ristretto, estem creant una dicotomia entre partidaris de la pasta i de l’arròs a l’hora de cuinar el peix com a saboritzant.
A les nostres costes sovintegen cada cop més els restaurants –d’aquells on es cuina, no on s’acaba de cuinar- on parlar d’una fideuà és poc menys que una heretgia vista la carta d’arrossos. I altres on demanar una paella o un arròs caldós és poc menys que mentar el recaptador d’impostos o l’inspector de sanitat.
Com hem arribat a aquest punt? Sobretot tenint en compte que la tradició dels ranxeros –els cuiners de bordo- alternava sense problemes els dos ingredients. Potser amb una lleugera tendència a preferir l’arròs a les costes amb aiguamolls on la gramínia sovintejava, i a decantar-se pel fideu allà on farineres i fàbriques de pasta en diversos formats, dictaven la llei a manca d’arròs disponible. I que aquells ranxeros sabien perfectament que l’apel·latiu rossejat, que no arrossejat, venia de l’operació de fer daurar una mica, ja fos l’arròs o la pasta, en el greix del sofregit per fer-li perdre la humitat que podia haver agafat a bordo.
És sabut de tots els cuinetes que abans, els arrossos tenien l’espasa de Damocles de passar-se si no eren servits al punt. I que això determinà una clara tendència cap a les fideuàs i altres variants, com la del pistonat que un servidor va veure nàixer a les cuines del Peixerot de Vilanova durant una Setmana del Mar però que el receptari Ranchos de a bordo del FROM etiqueta com tradicional i ancestral. Voleu dir que no seria ja hora de signar la pau i fer camí plegats?