A finals del segle passat, a Alemanya, a qui amb dedicació exclusiva estigués disposat a tenir cura d’una persona dependent, l’estat li oferia un contracte públic, amb un salari digne i unes condicions de treball acceptables. En una de les clàusules del document, el contractat renunciava a tenir simultàniament altres feines, en el sector públic o en el privat.
En aquells anys, la majoria de contractats, per a tenir cura d’una persona dependent, eren alemanys. Sovint era una persona de la pròpia família qui s’ocupava del parent amb dependència. Al cap dels anys, a Alemanya, fa falta ma d’obra per a l’atenció domiciliària. Per a suplir la mancança, des de fa temps, estan contractant, a origen, professionals dels països del sud i est d’Europa.
Succeeix, però, que els contractes que darrerament ofereixen les empreses de treball temporal a Alemanya, en l’àmbit que ens ocupa, es caracteritzen per uns salaris baixos, clàusules abusives i treballs penosos. Als contractats, se’ls demana efectuar tasques domestiques, fins i tot, regar les plantes o passejar el gos.
Una de les clàusules del contracte sol estipular que el contractat serà penalitzat amb una multa d’entre 3.000 i 5.000 euros si divulga el contingut del contracte. Per bé que el salari pactat pot doblar al percebut a origen, resulta ser baix en relació al cost de la vida a Alemanya.
En llur país d’origen, abans de plantar-se a Alemanya, a les persones contractades, el contractant els ofereix un curs d’alemany d’una durada de sis mesos d’un cost total de 1.800 euros. Fins a cobrir dit import, al professional contractat li seran descomptats del seu salari, 150 euros cada mes, a partir de la primera mensualitat que cobri.
Per a poder calibrar la magnitud del problema, s’ha de dir que a la República Federal Alemanya, per a reposar un lloc de treball d’infermer que ha quedat vacant per a cobrir, es tarda 15 setmanes, mentre que pel tipus de feina que estem comentant es tarda 40 setmanes.
Potser qui encerta de ple en organitzar l’atenció domiciliària a les persones dependents són els ajuntaments de Catalunya, sobretot del Baix Llobregat. Han optat per externalitzar el servei, però no del tot. El subcontracten a una cooperativa i vetllen per a que, aquesta, doni un bon servei.
Uns 10.000 professionals formats a Catalunya per a tal menester estan donant un servei personalitzat i acurat, a preus competitius. A qui no pot sufragar el cost íntegre de l’atenció domiciliària, els serveis socials municipals de l’ajuntament de qual es tracti li cobreixen l’import, en part o sencer, en funció dels seus ingressos.
Poden oferir qualitat i preus competitius perquè s’autogestionen com a cooperativa i tots els recursos que generen reverteixen sobre els propis cooperativistes. Per un altre costat, els ajuntaments deixen de ser jutge i part, com eren abans en aquest tema, donant el servei directament. Els ajuntaments reben i tracten les reclamacions que puguin sorgir, vetllant que es doni un servei professional i acurat.