Extensió

189,1 km2

Població

Prop de 58.000 habitants.

Situació

Aranjuez és un municipi de la Comunitat de Madrid es troba a la vora del riu Tajo i del Jarama just al límit amb la província de Toledo.

Clima

El clima d’Aranjuez és del tipus mediterrani continentalitzat, amb hiverns força freds El mes més fred és el gener, amb 5 graus de mitjana; mentre que el més calurós és el juliol, amb 25 graus. Les boires són freqüents a l’hivern.

Gastronomia

De producte típics, de la zona hi ha els maduixots, els espàrrecs i les olives.

Compres

Són típics els objectes de ceràmica, així com també els tapissos. Hi ha parades permanents de ceràmica, al costat del jardí d’Isabel II. En aquest espai també hi ha un mercat de productes alimentaris típics.

Patrimoni

El Paisatge Cultural d’Aranjuez va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l’any 2001.

Els orígens d’Aranjuez es remunten a l’Edat de Bronze, segons confirmen les troballes arqueològiques. Els romans van denominar la ciutat amb el nom d’Ara lovis (altar de Júpiter) i els musulmans la van rebatejar amb el nom d’Aranzuel, que significava lloc poblat de nogueres. A Aranjuez trobem multitud d’edificis senyorials, ja que la ciutat va pertànyer a l’ordre de Santiago i va ser un indret oficial de descans dels reis Catòlics. També, en un passeig per Aranjuez trobem parcs i jardins, sovint al voltant d’aquests edificis, que són llocs de passeig i de relax en una visita a aquesta localitat.

Un dels màxims exponents de l’arquitectura d’Aranjuez és el Palau Reial, que data dels segles XVi i XVII. Felip II va ser qui va ordenar la construcció d’aquest edifici, tot i que Carles III va fer canviar la façana principal, que és la que avui dia es pot observar. Una visita recomanada és al Jardí del Príncep, on hi ha el Museu de Falúas, on es mostren les embarcacions utilitzades per la reialesa per fer els seus passejos pel riu Tajo. El Teatre Reial, actualment Teatre Maestro guerrero, és un altre dels edificis destacables. Va ser construït sota el mandat de Carles III. També cal destacar les Casas de Oficio i de Caballeros, situats en el lateral de la plaça Mariblanca. En aquesta mateixa plaça hi ha l’església de San Antonio, del segle XVIII. Notable és el Palau de Medinaceli, d’estil neoclàssic. Una visita a la plaça de toros també pot ser una experiència recomanada, ja que es tracta d’un dels coliseus taurins considerats dels més macos i antics de tot l’estat. L’estació de tren també és un edifici imponent. D’estil neomudèixar, en destaca el vestíbul.

 Per El Tot Granollers / ACPG – Redacció