Hem encetat una nova temporada amb les piles carregades i les il·lusions renovades, i com sempre amb l’esperança i el desig de guanyar-ho tot, com ens passa a tots cada any.
Ha sigut un estiu de canvis important, ple d’altes i baixes i l’agradable sorpresa de veure com Xavi no ha marxat, perquè Xavi encara té molt de futbol a les seves botes i encara pot aportar molt a l’equip, un equip avui gairebé desconegut per molts de nosaltres, ple de cares noves.
Personalment m’he negat a veure la pretemporada, però no només del Barça, sinó del futbol en general i, el primer partit que he vist, des de la final de la Champions passada, ha sigut el primer de Lliga, amb victòria per nosaltres i amb bones sensacions per afrontar l’any que ens ve.
Sembla ser que l’esperit i la força de Luis Enrique farà tornar a tocar de peus a terra als jugadors, perquè hem estat dos anys en que s’han passejat pel camp, sense ganes, sense ambició, sense res, i així ens ha anat, malgrat l’actual Director Tècnic del Club digui que hem estat a un gol de guanyar la Lliga, una Lliga que no es mereixien, i a un gol de guanyar la Copa.
Els del Barça volem guanyar títols, com tothom, però també exigim bon futbol per poder gaudir de l’espectacle, exigim lluita, pressió i espectacle, doncs als cap i a la fi del que es tracta és d’entretenir-nos i passar-ho be veient els partits en bona companyia, amb els amics i coneguts.
No vull deixar passar l’ocasió de preguntar-vos què us sembla el fitxatge de Luís Suárez pel Barça, no a nivell econòmic, que tot i ser una despesa massa important, ara sembla ser que ha sigut una bona inversió, per sota del preu de mercat, segons es desvetlla de l’informe presentat pel Centre Internacional d’Estudis sobre Esports (CIES), sinó a nivell futbolístic i d’actitud o personalitat.
Un apunt, aquest informe destaca que Luis Suárez ha resultat barat, però també que el Barça ha pagat més del que hauria d’haver pagat per Vermaelen, Rakitic, Bravo i Mathieu, i així mateix que ha cobrat massa poc pel traspàs de Cesc i més del compte pel d’Alexis Sánchez a l’Arsenal.
Per cert, Mireia Belmonte, estic totalment d’acord amb tu quan dius que a Espanya importa més el color del cabell de Sergio Ramos que els teus rècords del món de natació, en 400 i 800 lliures, i que la Federació no us ajuda i us té gairebé abandonades.
És trist i vergonyós, veure com molts atletes d’elit us heu de pagar de la butxaca els desplaçaments i tot el que us envolta, mentre els futbolistes, que cobren sous esgarrifosos, viatgen en primera i s’allotgen en els millors hotels sense haver de posar ni un cèntim de les seves butxaques, perquè tenen la sort o el privilegi de jugar a l’esport rei per excel·lència al país veí i a molts altres d’europeus i el pressupost de la seva federació és infinitament superior al d’altres dels mal anomenats esports minoritaris.
Moltes Felicitats per aquests dos rècords, per haver sigut la primera dona en baixar del 8 minuts en la història de la natació i, sobretot, pel teu coratge, la teva lluita i el teu esforç constant.