Títol:Aquells dies a casa
Escriptor/a: PUNTÍ, Júlia
Il·lustrador/a: Àlex Cabrerizo i Puntí
Editorial: BABIDI-BÚ
Pàgines: 162
Edat: a partir de 9 anys
Arran de la pandèmia han aparegut alguns títols relacionats amb el tema, però, si he de dir la veritat, menys dels que inicialment preveia. Recordem, a tall d’exemple, Les pedres vermelles (Base, 2021) i Virus (Cossetània, 2021). Manquen per arribar, però, totes les distopies que és més que probable que també ens caiguin a les mans i que reflectiran un futur ben segur fosc.
A l’altre cantó de la balança trobem aquesta primera obra de Júlia Puntí (Barcelona, 1988), que, amb un optimisme poc habitual, ens retrata els mesos de tancament a casa acompanyada dels seus dos fills. Puntí aconsegueix oferir-nos un relat en el qual de ben segur us veureu reflectits tots aquells que heu conviscut amb criatures durant el tancament, acompanyats de les trapelleries i preguntes innocents dels infants que no fan res més que posar damunt la taula les incoherències dels adults.
Puntí, una ploma jove i inexperta, aconsegueix amb grans dosis d’ironia posar una mica de llum a la foscor d’aquest futur tan negre que ens pinten altres documents. En alguns moment el petit Roc, el narrador de la història, ens recorda els nostres estimats Nicolas o Manolito Gafotas, i això és molt difícil i poc comú en el panorama de la LIJ actual. I és que l’humor sembla que ha estat menyspreat, apartat, per la seva poca «sensibilitat» per alguns temes, tot i que al capdavall, mercès a la seva mirada irònica, ens posa un mirall davant la realitat, una mirada més neta i àmplia que no pas quan ens intenten amagar l’ou tot venent-nos com a literatura allò que en altres temps hauríem anomenat catequesi.
Malauradament, però, l’obra de Puntí hauria d’haver estat retallada en els llargs paràgrafs on es veu que qui escriu és un adult, i deixar que els lectors fluïm pels pensaments del Roc a imatge i semblança dels patis del Nicolas. Esperem que aquesta experiència només sigui la primera pedra de l’obra d’una autora que, amb un bon lector i crític al costat, seria capaç de recuperar el somriure als llavis dels lectors.
Joan Portell / Clijcat / Faristol
