El Protocol d’intervenció amb ossos al Pirineus ja està aprovat. Impulsat per la Generalitat de Catalunya i el Conselh Generau d’Aran, el document va ser elaborat pel Grup de Treball de l’Os Bru als Pirineus (format per tècnics del Ministeri de Transició Ecològica i dels governs de Catalunya, Aran, Aragó i Navarra). Posteriorment, va ser sotmès a consulta de les administracions implicades per part del Ministeri i ara ha estat aprovat per la Comissió Estatal per al Patrimoni Natural i la Biodiversitat.
El protocol servirà de referència per a les administracions competents en la gestió de la fauna, a l’hora de prendre decisions davant conductes atípiques de determinats exemplars d’os. Així, el document es configura com l’eina per prevenir i resoldre amb rapidesa i eficàcia, entre d’altres, cassos de conflicte entre ossos i humans. Per tant, respon a la voluntat de consensuar una estratègia d’intervenció davant de possibles exemplars problemàtics.
En l’elaboració del document s’han tingut en compte altres protocols adoptats en diverses poblacions d’Europa, com ara el Protocol d’intervenció sobre ossos problemàtics dels Pirineus francesos i el Protocol de gestió de una situació amb un os amb dificultats, elaborats el 2009 i 2017, respectivament, per l’Office National de la Chasse et de la Faune Sauvage (ONCFS). També el Protocol de treball del l’equip d’emergència per a l’os a Grècia, elaborat el 2009 per l’ONG Callisto, dins del projecte Life Pindos/Grevena; i el Protocol per a la gestió i prevenció del fenomen dels ossos habituats i/o problemàtics als Apenins, elaborat el 2012 pel Parc Nacional Abruzzo, Lazio i Molise, dins del projecte Life ‘Arctos’.
Definició i recomanacions
El protocol defineix tres categories segons la seva conducta: l’os habituat, l’os problemàtic (amb tres subcategories: condicionat per recursos tròfics d’origen humà, reiteradament depredador, i l’agressiu i perillós) i l’os amb problemes. També defineix i recomana les característiques mínimes dels equips d’intervenció que cada comunitat amb competències en matèria de fauna protegida ha d’implementar en les zones de presència estable d’os.
Distingeix tres fases d’intervenció: una primera de diagnòstic, seguiment i execució de mesures proactives i d’inici de mesures aversives (aplicant tècniques de dissuasió); una segona de captura i marcatge de l’exemplar (si no ho està ja, com en el cas de Goiat, que ja porta collar GPS) i de reforç de mesures aversives; i, si el Grup de Treball decideix passar a la darrera fase perquè el comportament no millora, una tercera que contempla la captura i retirada de l’exemplar. Finalment, detalla sis pautes d’intervenció segons les tipologies diferents d’os:
· davant un os habituat
· davant un os condicionat per recursos tròfics d’origen humà
· davant un os reiteradament depredador
· davant un os agressiu i perillós
· davant un os alliberat i potencialment conflictiu
· davant un os amb problemes
El Protocol inclou un apartat específic per a ossos alliberats i potencialment conflictius, i permet més flexibilitat a l’hora d’actuar tenint en compte el plus de responsabilitat de l’administració en aquests casos. Així, en el cas que aquest exemplar pugui posar en risc la viabilitat del programa de consolidació de la població d’ossos en el seu conjunt, el Grup de Treball valorarà la conveniència i possibilitat de retirar l’exemplar.
El cas concret de Goiat
Amb els antecedents d’atacs constatats durant el 2017 i el 2018 per part de l’os Goiat i d’acord amb les definicions d’aquest protocol, aquest exemplar té la consideració d’os reiteradament depredador. Per tant, seguint el procediment d’intervenció, durant aquesta propera primavera, coincidint amb el final del període d’hibernació, està previst reforçar les mesures aversives per intentar modificar el seu comportament i, segons els resultats obtinguts, després de la valoració del Grup de Treball de l’Os Bru als Pirineus, prendre la decisió pertinent d’acord amb lo que estableix el Protocol.
Amb l’aprovació d’aquest Protocol, es fa un pas més en el compliment del full de ruta que va marcar el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, el passat mes de juliol i que va desglossar el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Ferran Miralles, en roda de premsa el mes de setembre. En tot moment, des de la Generalitat s’ha sostingut que Goiat ha manifestat un comportament depredador atípic aquesta temporada; que no es descarta cap opció, inclosa la de capturar-lo i extreure’l del medi; i que aquesta decisió, si s’escau, requerirà d’un sòlid posicionament tècnic i d’un consens intergovernamental.
