El Consell General ha aprovat aquest dijous, amb el vot favorable de tots els grups  parlamentaris, el Projecte de llei de contractació pública, un text que modernitza els  procediments de contractació, els flexibilitza i els sotmet als compromisos de país sobre sostenibilitat i medi ambient, així com d’integració social. També aposta per la digitalització, fet que permetrà millorar l’eficiència i la transparència de tota la contractació pública,  beneficiant tant els processos dels licitadors com dels licitats, és a dir, el teixit empresarial del  país.

En aquest sentit, “és innegable que el nou text -deroga la llei del 2000- és una norma molt més  moderna. Té com a base les directives europees, i alhora té en compte el teixit econòmic i  productiu andorrà, que està format majoritàriament per micros, petites i mitjanes empreses”, per exemple amb la contractació per lots, ha manifestat la consellera general del Grup  Parlamentari Demòcrata, Maria Martisella, a la seva intervenció en nom dels tres grups  parlamentaris de la coalició (Demòcrates, Liberals i Ciutadans Compromesos). A la vegada,  Martisella també ha volgut destacar “el nou paradigma en la manera de contractar, a través de  la creació d’una plataforma electrònica on es faran públiques les convocatòries de les licitacions, on es podran presentar les ofertes i se’n publicaran els resultats”. Es tracta, “innegablement, d’un pas més cap a la transparència en la contractació pública”, ha celebrat.

Altres punts importants de la llei, ha explicat la consellera Demòcrata, és que la totalitat de les  entitats i dels ens del sector públic passarà a estar sotmesa al règim de contractació pública (fins ara n’estaven del privat).

D’altra banda, les contractacions d’obres, béns i serveis s’hauran de fer tenint en compte criteris ambientals i socials, i també les avaluacions de les ofertes hauran de recollir aquests paràmetres  i donar-los preferència.

Des del grup parlamentari socialdemòcrata, la consellera general Susanna Vela ha exposat que calia actualitzar la llei i que sigui l’instrument que permeti “l’inici de la transformació i modernització de les administracions públiques per oferir eficàcia, eficiència i serveis de qualitat”.

Des de Terceravia+Unió Laurediana+Independents, el conseller general Oliver Alis, ha defensat que “aquest text dona sentit a la democràcia i la dota de transparència. Andorra es mereix una llei actualitzada i més estricta en la gestió dels diners públics”, la qual ha de ser un instrument que garanteixi els drets i deures de totes les parts, “perquè la ciutadania d’Andorra tingui la garantia que la despesa de l’Estat es fa de manera transparent, justa i eficaç”.

Des del grup parlamentari de Terceravia es van presentar 39 esmenes a l’articulat, amb l’objectiu de millorar el text, de les quals sis s’han aprovat, 11 s’han transaccionat, 18 no s’han aprovat i 4 s’han acabat retirant. Entre les esmenes aprovades, Oliver Alis ha destacat que aquestes aporten més seguretat per l’administració, més garanties en les concessions, més seguretat jurídica i més transparència en les adjudicacions.

Consens amb la llei de protocol i cerimonial

També en la sessió d’aquest dijous, ha quedat aprovada la Proposició de llei de protocol i  cerimonial, presentada pels grups de la coalició. El text regula els ordres de precedència de les  autoritats en els diferents actes oficials, “respectant i realçant els nostres usos i costums i la  nostra història”, ha garantit la presidenta suplent del Grup Demòcrata, Mònica Bonell.

A la vegada, i a partir de la creació de la distinció de la Creu dels Set Braços, així com a la recuperació de l’Ordre Carlemany, es condecorarà les persones, institucions o entitats que  “s’hagin distingit de manera extraordinària per la seva dedicació, constància i esperit  d’iniciativa en benefici d’Andorra”, ha detallat Bonell, sigui en la seva promoció econòmica,  divulgació científica, històrica o cultural, o per fets de marcada transcendència.

La consellera Demòcrata també ha volgut exposar que durant el treball sobre la llei s’ha  mantingut un diàleg constant amb els implicats en el seu contingut i han estat nombroses les  aportacions rebudes, “fet que demostra que, malgrat no ser transcendent, sí que ha de ser  considerada una llei important”.

Acord sobre els mitjans de comunicació

En un altre ordre de coses, la totalitat del Consell General ha decidit que tiri endavant la  Proposta d’acord sobre la informació, els mitjans de comunicació i la publicitat institucional,  presentada pel Grup Socialdemòcrata, i que cerca millorar les condicions del sector. Per la formació socialdemòcrata, l’acord “protegeix la pluralitat i la qualitat de la informació i proposa un repartiment equitatiu de les insercions de publicitat institucional”.

Les  aportacions i treball fet en comissió han permès a la coalició donar suport a la proposta. En la seva intervenció, Bonell ha defensat que cal “seguir vetllant de manera conjunta per  preservar l’essencial tasca que fan els mitjans de comunicació, per proporcionar informació de  servei als ciutadans, per donar a conèixer la realitat del nostre país, per ajudar a formar una  opinió pública de la societat i per la important promoció i divulgació que fan de la llengua  catalana”.

Pla d’estadística

Finalment, s’ha aprovat el Projecte de llei del Pla d’Estadística 2022-2025, “eina fonamental per  ordenar, regular i sistematitzar l’activitat estadística del nostre país”, ha exposat la consellera Demòcrata Berna Coma.

El Pla contempla la incorporació de noves activitats relacionades amb el lloguer d’habitatges,  el balanç energètic, joventut, indicadors d’igualtat, de qualitat de vida, de la gent gran o de  maduresa digital. Així mateix, ha informat Coma, “s’ha inclòs un mòdul de salut mental, molt  lligat als efectes de la pandèmia”.

“És prioritari donar un impuls al Pla d’Estadística, perquè tenir dades fiables és essencial per  tenir el coneixement més exhaustiu i objectiu sobre la situació del país per poder actuar així  amb coneixement de causa”, ha conclòs la consellera general demòcrata.