“L’Església s’uneix cada any, durant els quaranta dies de la Quaresma, al misteri de Jesús al desert” (Catecisme n. 540) quan Jesús es revelà totalment obedient a la voluntat divina i vencé el diable, el mentider. Sentim-nos urgits a viure els dies quaresmals amb profunditat espiritual i conversió de cor, estimant més Déu i els germans, i deixant-nos portar per l’Esperit del Crist, que tot ho renova. Amb el Dimecres de Cendra hem iniciat aquest temps de dejuni, oració i almoina, en preparació per a la Setmana Santa i la Pasqua.
Us ofereixo 10 frases sintètiques inspirades en textos del Papa Francesc sobre el sentit de la Quaresma:
1. La cendra sobre el cap ens recorda que som pols i que a la pols tornarem. Però sobre aquesta pols, el nostre Déu ha infós el seu Esperit de vida.
2. La Quaresma és un temps per a creure, és a dir, per a acollir Déu en la nostra vida i permetre-li de posar la seva estada en nosaltres.
3. El dejuni viscut com a experiència de privació i solidaritat, viscut amb senzillesa de cor, porta a descobrir de nou el do de Déu i a comprendre que som febles criatures que, a imatge i semblança seva, troben en Ell el seu destí.
4. Viure la Quaresma amb esperança vol dir sentir que, en Jesucrist, som testimonis del temps nou, en què Déu “fa noves totes les coses” (cf. Ap 21,1-6).
5. A la vida tindrem sempre coses pendents per a fer i excuses per a no donar, però, aquest és el temps de “tornar a Déu”, donant-nos més i del tot.
6. La Quaresma és un pelegrinatge que implica tota la nostra vida, tot allò que som. És el temps per a verificar els camins que estem recorrent, per a tornar a trobar el camí de retorn a casa, i redescobrir el vincle fonamental amb Déu, del qual en depèn tot.
7. El viatge de tornada a Déu es dificulta pels nostres aferraments malsans, es frena pels llaços seductors dels vicis, de les falses seguretats del diner i de l’aparentar, del lament victimista que paralitza. Per a caminar, cal desemmascarar aquestes il·lusions.
8. La Quaresma és un abaixament humil cap al nostre interior i cap als altres.
9. El nostre viatge de retorn a Déu és possible només perquè abans es va produir el seu viatge de vinguda cap a nosaltres; si no, no hauria estat possible. Abans que nosaltres anéssim cap a Ell, Ell va baixar cap a nosaltres.
10. El Pare que ens crida a retornar a la llar dels fills, és el que surt de casa per a venir misericordiós a abraçar-nos; el Senyor que ens guareix és Aquell que es va deixar ferir a la Creu; l’Esperit que ens fa canviar de vida és Aquell que bufa amb força i dolçor sobre el nostre fang.
